El millor i el pitjor del país en una mateixa casa. Formar-ne part és sempre un privilegi, però de vegades també una tortura. Qui t’entén, casalot centenari? Qui et pateix, niu de malvolences i rancúnies? Qui et gaudeix, repositori de virtuts? De vegades docta, de vegades mesquina. Sempre plural, tot sovint doctrinal. Un oasi de pau en mig del brogit, en ocasions un desert quan hauria de ser un verger. Explicar-lo és posar-li límits. Estudiar-lo un repte atzarós. Entendre’l una utopia.
Què és l’ateneística sinó l’art de conviure i sobreviure a l’Ateneu? La rara habilitat de gaudir de les seves virtuts i evitar els defectes i penoses servituds. Disciplina d’estudi impossible, pastanaga que ens enllamineix. Llegiré un llibre a l’Ateneu, hi prendré un cafè, pontificaré, tafanejaré i arranjaré la part de món que em correspon.
Variacions 
Deixa un comentari