Coses que queden clares

Un fil que vaig engegar el 19 d’abril i que vaig deixar córrer el 14 de juny.

Coses que queden clares amb aquesta crisi

Quan no tens la més mínima idea de què cal fer, tires d’autoritarisme
Com més llarga és la roda de premsa, menys coses d’interès s’hi diuen
En l’era de la digitalització els nostres governs no han desenvolupat sistemes de gestió de dades ni eficients ni eficaços
El teletreball accentua els vicis laborals; el que treballa massa en condicions normals ara treballa més, el que s’escaquejava ara s’escaqueja més
Si no fas els deures en situació de normalitat, esforçar-te en situació de crisi només serveix per posar en evidència la teva incompetència
En les situacions límit no sempre surt el millor de la gent (la crua realitat desarma tots els tòpics)
La sorprenent velocitat amb la que renunciem al sentit profund de les paraules, quan tothom accepta sense immutar-se la necessitat d’una bestiesa tan grossa i absurda com el “distanciament social”
Els mitjans de comunicació tenen serioses dificultats per completar les seves programacions si els treus els continguts més banals, com els esports i els reality en directe
L’administració és ràpida i diligent quan es tracta de prohibir, i és lenta, ambigua i equívoca quan es tractar de construir
En contra del que afirmen els tòpics suats, els joves són els que millor s’adapten a les dificultats, són flexibles, solidaris, participatius, implicats en tasques comunitàries, innoven i donen bon rotllo
La política del control social genera monstres incapaços de la més mínima empatia amb les dificultats dels altres, delators que converteixen cada veí en sospitós, jutges inclements que ens voldrien a tots convictes de terrorisme social
Qui no té feina el gat pentina
Ens hem adaptat amb relativa facilitat al confinament perquè, de fet, fa molt temps que compartimentem i encapsulem les nostres vides; ara només ha sigut una mica més evident
Abans d’ara la majoria de la població no hi entenia un borrall de contractació pública o mercantil, d’EREs, ERTOs i succedanis, i ara qui més qui menys et faria una tesi digna de Nobel
Malgrat els mals averanys, distopies i futurs negres que tothom s’atreveix a pronosticar, el cert és que no tenim ni la més mínima idea del que està per venir
L’afirmació “Espanya és l’estat més descentralitzat del món” no només és mentida, sinó que és un insult a la intel·ligència
Els ajuts a les petites i mitjanes empreses costaran molt de concretar perquè posen en evidència la mediocritat dels serveis que ofereixen les grans empreses multiserveis i transnacionals
La incapacitat dels organismes públics de mantenir la discreció sobre la elaboració de documents oficials sense filtracions intencionades és un magnífic indicador de les mancances democràtiques del país
No és veritat que qui no plora no mama; si ets petit, per molt que ploris mai no mamaràs tant com els que sempre mamen sense plorar
“Desescalar” és una paraula comodí, que serveix per a un conflicte militar, per a una onada d’atacs terroristes, per a una crisi constitucional, per a una pandèmia, o per a un govern autoritari que aprofita qualsevol fotesa per escalar
Tots els sectors l’aprofiten per “repensar-se” i afrontar debats pendents des de fa molt temps; sembla que si no rebem un pal seriós som incapaços de fer les coses importants que hauríem de fer en períodes de “normalitat”
Els que més ploren no són pas els que més pateixen
Bones actuacions governamentals queden arruïnades per males accions comunicatives; bones accions comunicatives salven males actuacions governamentals
Una reunió per videoconferència és una bona solució puntual, i un mal sistema com a hàbit quotidià
La idea que tota crisi és una oportunitat només la diuen en veu alta els que no han patit la crisi
La majoria de dificultats que afrontem ni són noves ni les ha provocat la pandèmia; només ha agreujat i fet visibles problemes que arrosseguem des de fa molt temps, sobre els que abans passàvem de puntetes i que ara ja no podem obviar
La incertesa fa més mal que les males notícies