Variacions

“Feia un fred clar. Per damunt dels carrers bruts, mig il·luminats, per damunt de les teulades negres, s’alçava el cel obscur, estrellat. En mirar aquell cel era quan Pere sentia més intensament la baixesa colpidora de les coses terrenals, en comparança amb l’elevació en què es trobava la seva ànima. A l’entrada del palau d’Arbat, una gran estesa de cel estrellat, obscur, es desplegava davant dels seus ulls. Gairebé al mig del cel, damunt del boulevard Pretxistenski, un cometa enorme i brillant, voltat d’estels, es distingia de la munió d’estrelles per la seva proximitat a la terra, la llum blanca i una llarga cua. Era el cometa del 1812, que, segons es deia, anunciava totes les terrors de la fi del món; però per a ell aquella esrella clara, amb la seva llarga cabellera resplendent, no anunciava res de terrible, ans al contrari. Amb els ulls humits de llàgrimes, Pere mirava joiós aquella estrella clara que amb una rapidesa vertiginosa recorria una línia parabòlica en un espai incalculable i com una fletxa foradava l’atmosfera en aquell lloc que ell s’havia triat en el cel ombrívol i que s’hi aturava esbullant-se la cabellera i i·luminava amb la seva claror blanca entremig dels estels radiants. Per a ell aquella estrella semblava correspondre a allò que hi havia en la seva ànima encoratjada i entendrida, oberta a una vida nova.”

Tolstoi, Lev. Guerra i pau. Edicions 62, 2019 (La Butxaca) Traducció de Carles Capdevila (pàg. 522).