L’any que en faré 50

No, no tinc cap síndrome obsessiva amb la meva edat. No hi ha cap depressió a la vista, no em sento decebut per res que hagi fet ni per res que hagi deixat de fer. No tinc el gran projecte de la meva vida al davant ni tampoc no crec que hagi culminat cap gran èxit del qual me n’hagi de sentir especialment orgullós. Els meus dies no són pas monòtons, i tampoc no visc en una muntanya russa. Ni el dia abans del canvi d’any (o sigui, avui) ni el primer dia del 2018 no haurà canviat res de substancial, i no compto pas que el ritme dels meus hàbits i dels meus desordres pateixi cap variació gaire especial. Les coses que faig bé (ei, que n’hi ha unes quantes, eh?) seguiran estant bé, i les que em presenten dificultats segurament continuaran sent emprenyadorament insidioses. No hi haurà cap revolució espectacular durant el primer minut de 2018, i tampoc no hi serà en el moment que, ben entrat l’any, en faci 50. No espero una guspira que em canvïi la vida, ni per solucionar-la ni per ensorrar-la.

Però no puc pas deixar de constatar que durant 2018 faré 50 anys. Estic escrivint aquest text i no en sé exactament l’objectiu. Potser, se m’acut ara mateix, estic davant de l’ordinador intentant prendre consciència de l’acumulació de temps que passejo pel món. I si és això el que estic fent serà, segurament, que tant me fa tenir-ne 50 com 20. Vull dir que ni faig ni deixo de fer coses perquè els tingui. I no sé ben be si això em converteix en un inconscient o en l’home més feliç del món. No tinc la temptació de mirar enrere per fer recompte de les coses fetes, i tampoc no faig llista de les que em queden per fer. No em sento condicionat pel temps, i les coses que engego no s’ofeguen sota un càlcul de possibilitats en relació al temps que m’ocuparan. I no m’aturo a pensar si el temps que m’hagin d’ocupar serà un temps perdut per a altres coses.

Ah, sí, és clar: no sóc tan àgil com temps enrera, tinc menys resistència física, estic una mica més rodonet, més cabells blancs que negres i la clepsa em clareja. Esbufego més en pujar les escales i de tant en tant em fa mal alguna part del cos que fins ara no sabia que existia. Sí, és clar que em passa això, ara que hi penso. Però també tinc més paciència, hi ha coses que les entenc a la primera i cap desastre no em sembla definitiu. Discerneixo millor entre el que m’agrada i el que no i, tot i que continuo tenint aquest punt de mal geni del que mai no m’he desfet, ara passo pàgina més ràpidament i ser revertir millor les situacions incòmodes. Tot això, ara que hi penso un parell de minuts, em passa ara i abans no.

És cert que ploro amb més facilitat. Osti tu, és curiós això. I potser això lliga amb el fet que m’adono amb una claredat que desconeixia anys enrere d’aquelles coses i persones que m’estimo de debò. Diria que sé triar millor el que és important del que és accessori, arribo amb més facilitat al rovell de l’ou, i descarto sense manies les foteses que fan nosa, emprenyen i no ajuden. Curiosament, i tenint en compte que sempre he estat força tímid, ara em fa menys vergonya explicar quines coses m’estimo i, en l’altre plat de la balança, se me’n fot si algú s’incomoda per les meves opinions. Ei, dintre d’un límit. Crec que sóc més amable quan vull ser-ho, i que quan ho tinc decidit sóc més intractable que mai. Em sembla, en general, que trio més i millor, i que sóc conseqüent amb la tria. Fins i tot si m’equivoco (passa poc, però passa, de tant en tant).

Tot això és a causa dels gairebé 50 anys que tinc? Deu ser que sí. Però… és veritat que ja sóc a la ratlla dels 50? No m’hauré descomptat? El cas és que tinc una partida de naixement que diu que vaig néixer el 68. Quin any, per nèixer, tu. I el 2018? Quin any, per fer-ne 50, tu.

No puc pas amagar que tinc uns quants embolics per resoldre (o no) durant aquest any que encetarem. Els pares són grans i tenen malures. Toca fer-los costat i estar per ells. I els nanos s’enjogassen amb l’adolescència i tenen tants dubtes com ganes de provar-ho tot. Toca, també, fer-los costat i estar per ells. M’adono que no sé gaire com fer cap de les dues coses: ni estar pels meus grans ni estar pels meus joves. I ara que m’hi fixo veig que vaig fent sobre la marxa, a mesura que em trobo davant dels ensurts. Per a això no han servit, aquests 50. Les coses de la feina van raonablement be, però trobo que, com gairebé sempre, hi dedico massa temps, i em costa trobar l’equilibri entre el gaudi professional (sí, sí, que hi és) i el gaudi personal. I veig que això m’ha passat gairebé sempre. O sigui que aquesta acumulació de 50 tampoc no ha sigut gaire útil per a això. Pel que fa al meu entorn, segueixo complicat en nombrosos projectes socials i culturals, i veig que, com sempre, no acabo de trobar el punt idoni d’implicació en l’esdevenir del país, ara que es dirimeix amb gravetat el sentit de mots tant transcendents com llibertat, democràcia o justícia. Hi poso massa o massa poc? Fins on, com i què hi comprometo en les lluites col·lectives? Els 50 tampoc no em donen la resposta definitiva.

Ja veig que l’any que en faré 50 em tocarà seguir buscant respostes. No és dolent, això, oi? Hi ha alguna altra cosa que puguem fer, amb plena consciència? Hi ha res millor en què ocupar el temps? Experimentar, oi? No és això el que fem, al cap i a la fi, dia darrere dia? Cercar, observar, provar, triar i, a la fi, assumir algun risc. Ah, calla, que potser és això el que donen els 50: encert en la tria i mesura en el risc.

Tot no puc pas fer-ho: he de triar. I les coses bones no venen regalades: cal assumir algun risc. Hi pensaré una estona en això. Tria i risc. Encert i mesura. Quines són les meves tries; quins són els riscos que estic disposat a assumir.

Amics, el 2018, tant és que en feu 50 com 32, 65 com 40, 15 com 80. Mulleu-vos i trieu amb encert; tingueu valor i assumiu riscos en la justa mesura.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: