Un bocí d’història des de Sant Genís

Avui m’arriba a les mans Cases amb eixida i hort, un estudi publicat per Xavier Salicrú, erudit local de Sant Genís de Palafolls. Es tracta, tal com diu el subtítol del llibre, d’una aproximació als orígens urbans de Palafolls, un municipi del Maresme que llinda amb La Selva, i consisteix en una detalladíssima relació de les cases que van donar orígen a la població, en agrupar-se per constituir els antecedents dels actuals carrers. La minuciositat de la recerca és espectacular, i la multiplicitat de fonts utilitzades per reconstruir la biografia de cadascuna de les edificacions és la constatació del rigor amb què ha treballat Salicrú. Ell mateix ens explica en la introducció que la feina ve de lluny i, certament, fa feredat només d’intentar imaginar les hores que ha enterrat entre papers, consultant arxius i documents facilitats per les famílies descendents d’aquelles cases originàries.

Molt poques vegades reconeixem la feina d’aquests savis locals, persones posseïdes per la passió de la memòria, que dediquen el poc o molt temps de lleure de què disposen a submergir-se en el passat per mirar d’explicar un pèl millor el com i el perquè de com som avui. No surten al gran aparador de la història, no relaten els grans fets protagonitzats pels nostres prohoms, i poques vegades deslloriguen les trames polítiques que expliquen les claus històriques del país. Però ningú com ells coneix el territori. Cada turó, cada bassa, cada riera, cada mas, cada fortificació, cada conreu, cada capella, cada corriol, té un racó en la seva memòria i en els seus arxius personals, que són joies d’un valor incalculable. Ningú com ells pot explicar el tarannà de la gent del país, gràcies al coneixement dels fets quotidians que passen desapercebuts pels gurús de la historiografia però que són l’objecte de la seva passió. Es remunten segles enrere per donar fe de les disputes entre veïns, dels aparellaments volguts i dels indesitjats, dels fills que malaguanyaven patrimonis i dels que el multiplicaven, de les juguesques, de les petites traïcions i de les grans fidelitats, de les festes i de les empreses, dels prèstecs i dels regals… De fet, i gràcies a la recerca constant d’aquesta gent, la petita història de cadascun dels nostres pobles ens ajuda a explicar-nos a tots plegats. I és per això que estem en deute amb ells. No busquen reconeixements, no necessiten afalacs, defugen els focus i són discrets de mena. Fan la feina que fan per passió, per compromís amb ells mateixos i amb la comunitat en què viuen. No podrien no fer-la.

L’homenatge l’hauríem de fer a tot aquest exèrcit pacífic d’estudiosos locals que són arreu del país, però no és casual que jo us parli en concret de Palafolls i de Xavier Salicrú. De fet, jo li dic Xevi, perquè de menuts anàvem junts a l’escola i perquè és el meu cosí. Ell i jo som allò que, en familia, temps enrere, en dèiem cosinets de lluny, una manera d’obviar la feinada de resseguir l’itinerari de les relacions familiars. Ben segur que ell, quan llegeixi això, sabrà amb tota precisió quin és el grau de parentiu que tenim i podrà esmenar la meva ignorància, no en va ha reconstruït amb detall i minuciositat la genealogia de les múltiples branques familiars. En una d’elles coincidim, i tenim avantpassats comuns. Són els que van aixecar el Mas Reig de Sant Genís de Palafolls, que avui és casa seva i en altri temps ho va ser dels meus avis i besavis i… i dels seus, és clar.

En fi. Sempre ho tinc pendent i sempre negligeixo el petit deure familiar d’aproximar-me a aquest passat comú que tan bé estudia i explica en Xevi. Però mentre no redimeixo la meva falta, no puc fer menys que agrair i homenatjar la feinada que fan en Xevi i els centenars de savis locals que ens preserven la memòria.

I si voleu fer-li justícia al Xevi, visiteu el seu bloc Vall de Bossagay. Sense filigranes estètiques, una delícia per a qualsevol que hagi passat alguna vegada, ni que sigui per casualitat, per Sant Genís de Palafolls.

One Comment

Add yours →

  1. xevi salicrú 5 Agost 2017 — 22:43

    Paraules molt maques que em dediques, em sento molt afalagat cosinet de lluny. I com bé dius t’haig de dir que cosinets realment no ho som, doncs entre nosaltres i els nostres avantpassats comuns no hi tenim les mateixes línies genealògiques. És a dir, per ser cosinets s’ha d’estar al mateix nivell genealògic respecte la persona que descendim tot dos, entre uns i l’avantpassat comú hi ha d’haver el mateix nombre d’avantpassats. Com que els primers avantpassats que tenim en comú, el Pere Sala i la Teresa Sensat, per mi són rebesavis i per tu besavis, jo estic una generació per sobre. Tu m’ets oncle valencià segon o el que és el mateix, jo et sóc nebot valencià segon. Moltes gràcies Pep!!!!! T’haig de dir que he descobert el teu bloc avui!!!! Felicitats.

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: