Tu no sabràs mai

Tu no sabràs mai, perquè és cosa pròpia dels fills no arribar a saber res mai dels pares. Els fills no arribau a enterrar els pares en vida. Però els cobriu de pedres com si enterràssiu un ca mort. Els començau a tapar de pedres com si cobríssiu un horror precisament en aquella hora en la qual ja teniu edat per a descobrir la vostra podridura. Tu no sabràs mai. Tu no podràs saber mai què és el començament d’un desert. De vegades, un desert comença allà on acaba un alzinar; de vegades acaba amb un munt de sang presa allà on acaba un alzinar. Després la sang penetra, com el banyarriquer, dins tot el camp i podreix la casa, podreix la cuina, podreix el llit i totes les coses que són de la carn i de la sang. La sang és com Déu: la sang és de naturalesa amagada. Quan la sang i Déu surten a la claror donen un color pàl·lid com el sofre, com el verdet de les monedes de coure. Tu no sabràs mai com la sang m’ha deixat descobert, sense lloc on arrecerar-me de la pluja, del sol, d’aquest vent ple d’arena calenta que assota els mascles, i del qual em defensava la teva mare abans que l’anís de la taverna de Julià Escóbar.

Bonet, Blai. El mar. Club Editor, 2011 (pàgs. 149 i 150)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: