De cara a barraca

Em diu un amic que espera el text que faig cada tombant d’any, i m’adono que ni tan sols hi he pensat. N’he de fer? Entro en aquest bloc meu i se’m fa evident que la meva activitat a la xarxa s’ha reduït molt els darrers mesos, de manera que negligir aquest hàbit del qual no n’era especialment conscient seria, de fet, un acte ben conseqüent. Però, com en tantes coses, només falta que et burxin una mica pel cantó inesperat per activar l’ego: pot ser que acomiadi un any i doni la benvinguda a un altre sense llançar un missatge al món?

Si això fos un balanç del 2016 i una llista de bons propòsits per al 2017 (que no ho és), hauria d’estar cofoi del munt de feina que he fet els darrers dotze mesos i hauria de plantejar-me una major reserva de temps a partir d’ara per mantenir alta la meva presència a la xarxa, en un nivell digne del meu neguit intel·lectual. Que la mancança que vull cobrir amb el meu desig sigui una conseqüència del meu alt nivell d’activitat diu molt del que realment són els desitjos per al nou any: un instant de mala consciència compensat per un optimisme sense fonament. Segurament hi ha una bona raó per a la majoria de coses que fins ara no hem fet, i no treu cap a res que, contradient la lògica més elemental, “decidim” que malgrat subsisteixen tots els condicionants que ens han impedit ser bons minyons, a partir d’ara ho serem.

Però qui vol fer ús de la lògica el dia de cap d’any? És justament avui que ens hem de posar racionals per fer una anàlisi científica dels nostres comportaments íntims i públics? És avui que hem d’analitzar les possibilitats reals de dur a la pràctica els desitjos acumulats? Cal desestimar la possibilitat d’un parèntesi d’unes quantes hores en la nostra vida estressada per creure contra tota lògica que gairebé tot és possible? No es tracta, justament, de sumar-nos al miratge col·lectiu que consisteix a pensar que uns desitjos excelsos formulats en un moment de ritual multitudinari superaran qualsevol límit imposat per la racionalitat i tindran possibilitats reals d’esdevenir reals?

Ja ho sabem que el 2017 no ens aprimarem, que malbaratarem els diners que dediquem a la quota del gimnàs i que la muntanya de papers que acumulem en aquelles caixes arraconades no serà endreçada. També tenim clar que no aconseguirem millorar el nostre horari laboral, que no farem totes aquelles activitats culturals que una persona del nostre estatus no pot pas deixar de fer i que no aconseguirem rebaixar significativament el nombre de discussions familiars. Mal que ens pesi, tenim la seguretat que no estalviarem, que no renunciarem als capricis inconfessables que guardem en una imaginada intimitat i que no perdrem miserablement el temps resseguint tafaneries a la xarxa. És evident que no canviarem el cotxe pel transport públic, que pagarem en negre aquells serveis de poca importància que ens ofereixen sense IVA, i no podrem evitar, dia rere dia, criticar els veïns d’escala que, sense haver matat ningú, ens cauen rematadament malament. Millor que no segueixi, oi?

I és que costa tan poc tancar els ulls un instant i fer una llista de somnis impossibles…. I és tan fàcil encomanar-se de l’eufòria col·lectiva i cedir a la temptació de dir en veu alta que, aquest any sí!

Però em sembla que avui contradiré el món. Estic fart de formular en veu alta bons propòsits inabastables. Com que és evident que el temps no és la mercaderia de què disposo en major quantitat, he de ser gasiu en la seva despesa. Com que és ben clar que els textos en aquest bloc s’han espaiat de manera alarmant, m’he d’assegurar que el que hi digui té possibilitats reals i evidents de convertir-se en realitat. M’he de fixar només en aquells objectius que ja venen de lluny i que arrosseguen una feinada considerable, que es basen en recorreguts lògics i que són efectivament a punt d’aixecar el cap entre l’oceà de banalitats insubstancials en què estem immersos. Oblideu-vos de la llista de ximpleries utòpiques que he enumerat més amunt; avui em concentraré a remarcar tot allò que ja sabem que passarà, que és una aposta segura. Avui aniré de cara a barraca. Esteu a punt? Preneu nota.

El 2017, amics, farem un referèndum sobre la independència de Catalunya; no en tinc cap dubte. En conseqüència, i amb independència del resultat que s’hi produeixi, farem una passa decisiva en el camí llarg i feixuc de defensar la sobirania social, cultural, econòmica i nacional del país. Aquest mateix any es crearà i consolidarà un projecte col·lectiu que iniciarà una transformació en positiu de l’Ateneu Barcelonès, amb l’objectiu de deslliurar la docta casa del seu actual ensopiment. En algun moment d’aquests dotze mesos, a més, els nostres mitjans de comunicació posaran límit al monocultiu dels esports i abandonaran la lamentable teoria que els continguts culturals han de ser només transversals i en dosis lil·liputenques. Prepareu-vos, a més, a veure renéixer des de l’administració la idea que els serveis a les persones han de ser centrals en el desplegament de la cosa pública i han de situar-se amunt en el l’ordre de prioritats polítiques. I això, amics i amigues, no passarà només perquè les ONG de torn vinguin a salvar-nos i a redimir els nostres pecats capitalistes, sinó perquè les empreses de mida raonable i arrelades al territori reclamaran protagonisme i remarcaran de manera notable els seus esforços de responsabilitat social i de qualitat. I, finalment, podeu tenir la seguretat que 2017 serà l’any en què els populismes d’extrema dreta, xenòfobs i violents començaran a ser efectivament i pacíficament combatuts pels moviments socials, que exigiran una reacció als governs i faran caure demagogs, corruptes i titelles inoperants.

Ara sí. Aquesta sí que és una llista de desitjos assenyada, realista i amb altíssimes possibiliats de convertir-se en realitat. Deixeu-vos estar de dietes, gimnasos, bon rotllet amb els veïns i collonades similars. Aneu de cara a barraca i concentreu les vostres energies a concebre finalment el país que volem. L’embaràs ha sigut llarg però ja som a punt de parir. Les coses que han de passar, passaran. I 2017 és l’any.

Ho sabeu, oi, que us estimo?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: