El lector de l’abocador

portada_lavinguda-dels-misteris_john-irving_201512221214La gent que sabia què feien els nens de l’abocador els anomenava los pepenadores, els drapaires. Amb catorze anys, això és el que era en Juan Diego: un nen de l’abocador i un drapaire. Però també era un lector; va córrer la veu que un niño de la basura havia après a llegir tot sol. (…) Com de costum, l’avió, en aterrar, havia atropellat un o més dels pollastres que envaïen caòticament la pista. Les plomes de color marró vermellós es van aixecar seguint el que semblaven uns capriciosos corrents d’aire; allà on convergeixen les dues carenes de la Sierra Madre, pot fer-hi molt vent. Però l’Edward Bonshaw no es va adonar que havia mort un pollastre (o més); va reaccionar a les plomes i al vent com si fossin una càlida salutació feta expressament per a ell. (…) La Lupe sempre sabia més que tu; la Lupe, tot i que era impossible d’entrendre-la una bona part del temps, sabia coses que ningú més no sabia. La Lupe era una nena, però discutia com una persona gran. Deia coses que ni ella no entenia; deia que les paraules “li venien”, sovint abans que sabés què volien dir.
Irving, John. L’Avinguda dels Misteris. El Balancí. Edicions 62, 2016 (pàgs. 14, 77 i 280). Traducció d’Albert Nolla.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: