No he deixat mai de preguntar-me on és l’Anabel i si encara és viva. Sé que si és viva, per a ella és una satisfacció que jo no ho sàpiga; una satisfacció prou gran, sospito, per mantenir-se amb vida encara que no tingués cap altre motiu per fer-ho. Continuo convençut que algun dia la tornaré a veure, fins i tot si no la torno a veure mai més. Dins meu, és eterna. Només una vegada, i perquè era molt jove, vaig ser capaç de fondre la meva identitat amb la d’una altra persona, i en aquesta mena de singularitats és on sorgeix l’eternitat.
Franzen, Jonathan. Puresa (Purity). Editorial Empúries, 2015 (pàgs. 611 i 612). Traducció de Ferran Ràfols Gesa.
Variacions 
Deixa un comentari