En cos i ànima

Jo sempre existiré amb un somriure feliç,
Per sempre més existiran els meus versos -però, primer de tot, jo aquí i ara,
Firmant en Cos i Ànima, els hi dono el meu nom,
(…)
Pariré els cants de la passió per encaminar-los furor enllà,
I els vostres cants seran transgressors proscrits, perquè jo us puc desxifrar amb ulls consanguinis, i us porto amb mi com porto totes les coses.
(…)
No pariré poemes fragmentaris,
Sinó que pariré poemes, càntics, reflexions amb capacitat soldadora,
I no cantaré en honor d’un dia, sinó de tots els dies,
I no pariré un poema ni la més diminuta part d’un poema que no sigui un homenatge a l’ànima,
Perquè, després d’haver contemplat totes les coses de l’univers, crec que no hi ha cap partícula, ni una, que no sigui un homenatge a l’ànima.
(…)
Un infant va dir Què és l’herba? portant-me’n amb mans pleníssimes,
Com podia contestar-li? Si jo no ho sé més bé que ell.
Sospito que és la bandera de la meva idiosincràsia, teixida amb la verdor de l’esperança.
(…)
Una fulla d’herba no és menys que la jornada laboral dels astres,
I la formiga és igualment perfecta, com un gra de sorra i com l’ou del caragolet,
I la granota arbòria és una obra mestra digna dels escollits,
I la morera escaladora podria adornar les sales del cel,
I la més insignificantíssima articulació de la meva mà posa en ridícul totes les màquines,
I la vaca remugant amb el cap baix supera qualsevol estàtua,
I un ratolí és prou miracle per fer dubtar sextilions d’infidels.
(…)
He entès que em basta estar amb els que estimo,
Que em basta passar la nit en companyia dels altres,
Que em basta estar envoltat de la carn bellíssima, curiosíssima, respiradora, riallera,
Què significa doncs per a mi viure entre ells i elles o tocar-los o reposar lleugerament el braç al voltant del seu coll sols un breu segon? Creus que és poca cosa?
No demano cap altra delícia, nedo a través d’ella com si fos un oceà.

Whitman, Walt. Fulles d’herba. Edicions de 1984, 2014 (pàgs. 9, 30, 41, 67 i 106). Traducció de Jaume C. Pons Alorda.

One Comment

Add yours →

  1. Moltes gràcies, Pep.
    Llegir Walt Whitman de bon matí encén espurnes dins el cervell.
    Llegir-te a tu, també.
    Per desitjar-te aquest bon any que dius que serà, i tant de bo tinguis raó, et diré que “(…) no deixis mai de somiar, perquè en somnis és lliure l’home (…)” (W. Whitman, és clar).
    Una abraçada!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: