Votaré independència

No, jo no votaré Mas. Ni Junqueras. I tampoc no votaré Romeva. Ni tan sols Muriel Casals. I, per descomptat, no votaré Forcadell. Però és que ni se m’acut votar Pep Guardiola. I la meva papereta no serà per a Lluís Llach. No dono el meu vot a ningú; cap cognom no patrimonialitzarà la meva voluntat. Jo, amics, votaré independència. Tant costa, d’entendre?

Mas no em fa cap gràcia. I CDC encara menys. A ERC li he trobat a faltar determinació. Romeva el veig atrapat rebent bufetades des de tot l’arc parlamentari. De vegades penso que una mica de vedetisme sí que el patim amb el gran Llach i Pep Guardiola, el gendre perfecte. I em costa entendre el paper de Casals i de Forcadell. Però també penso que cadascun d’ells té la temptació de tapar-se el nas quan es mira algun dels companys de llista.  I que malgrat tot han decidit que hi ha un mínim comú que justifica l’esforç de compartir projecte. Són valents. Tots han renunciat a una part de la seva coherència personal per construir-ne una de nova, compartida, que apunta a un objectiu comú. No és que la finalitat justifiqui els mitjans, és que els mitjans són la finalitat: el diàleg, l’entesa, l’acumulació de forces, la construcció d’arguments compartits, la recerca de la dosi justa de complicitat que faci possible la convivència. La convivència, justament, que l’Estat espanyol ha fet impossible. Aquest ha de ser el nostre tret diferencial.

Ni cal ni seria bo que tots els que votarem Junts pel sí siguem amics. Ni cal ni seria bo que estiguéssim d’acord en tot. Ni cal ni seria bo que dissimuléssim les diferències. Ni cal ni seria bo que féssim veure que ens entenem sense dificultats. Ni cal ni seria bo que fóssim una bassa d’oli. Ni cal ni seria bo que imaginéssim el mateix país. Ni cal ni seria bo que volguéssim imposar un o altre dibuix del futur compartit. Ni cal ni seria bo que ens estalviéssim les crítiques.

Sabeu quina és la gràcia de Junts pel sí? Que som diferents. Que assumim la diferència i que tenim clar que tots, no malgrat sinó gràcies a ser diferents, som un sol país. I que justament per això tenim dret i mereixem decidir pel nostre compte, solets. Amb les nostres contradiccions, amb els nostres dubtes, amb els errors que ja podem avançar que cometrem, amb les incerteses que plaguen el camí que estem iniciant, amb les defallences que en un o altre moment tindrem, amb la por (perquè no dir-ho?) que malgrat tot els nostres adversaris aconseguiran fer-nos sentir.

Caminar amb els que som iguals no té cap gràcia ni gaire mèrit. En canvi, ser capaços de compartir objectius amb els que sabem del cert que pensen diferent, no té preu. Si som capaços de fer junts aquest camí inicial, sabrem després debatre i defensar els respectius projectes sense imposicions, amb respecte i lleialtat. El respecte i la lleialtat que fins ara ens han negat i que seran la condició necessària del nostre èxit. Si ara sabem fer la passa junts, després sabrem governar-nos en llibertat. Potser era aquesta la prova que ens calia superar.

Jo votaré Junts pel sí. Jo votaré INDEPENDÈNCIA.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: