Carregat de dubtes, però fent via

Una de les coses que més m’irriten de l’actual moment de debat polític és la suficiència amb què molts defensen les seves posicions. Afirmacions categòriques, que no admeten matís, impenetrables al dubte, seguretats absolutes, certeses màximes, veritats infal·libles. No ho entenc. L’època que vivim és apassionant, entre d’altres coses, perquè gairebé tot es mou, trontollen les bases en què hem fonamentat les nostres vides durant (com a mínim) les darreres dècades, i s’obren davant nostre un munt d’oportunitats que ens haurien d’ajudar a aconseguir alguna de les coses que molts i durant molt de temps, hem somiat. Tenim la possibilitat de construir alguna cosa nova, però justament perquè és nova, no sabem gairebé com posar-nos-hi. Les dades amb què analitzem el nostre entorn varien cada dia, les estratègies que ahir formulàvem avui queden desacreditades perquè apareixen elements nous, els acords que ens semblaven ideals s’esquerden a primeres de canvi, ens hem de pronunciar quotidianament sobre fets insospitats, no tenim referents perquè això que fem no ho ha fet mai ningú abans, amb la mateixa informació es fan interpretacions contraposades i persones el criteri de les quals sempre ha estat un far per a nosaltres divergeixen entre elles de manera radical. Però com que tot es mou no ens podem estar quiets i ens hem d’anar reposicionant de forma constant, passant cada nou element de la realitat pel sedàs dels nostres principis, dibuixant camins possibles que no es desviïn excessivament de l’horitzó desitjat i mantinguin un grau rellevant de coherència amb la nostra ideologia.

IMG_5414+fent+via
Fent via. Fotografia de Ramon Mas

Amb tot aquest embolic, caminem. Ho fem perquè volem aprofitar les oportunitats i perquè la inacció és la primera derrota. Però crec que ens cal assumir amb humilitat que en cada passa que fem hi ha un marge rellevant d’error. Estem convençuts de la direcció que prenem, però la decisió que adoptem és el resultat d’un encreuament tan complexe de circumstàncies que hem de mantenir sempre viu el dubte i acceptar la possibilitat, en un moment o altre, de correcció. I com que és tan difícil decidir, ens cal també acceptar que molts companys de viatge decideixin coses diferents. I que malgrat això continuen sent companys de viatge.

Jo sóc un dels milers de candidats simbòlics del Junts pel Sí. Mai fins ara no m’havia significat públicament amb aquesta claredat a favor d’una opció política. Però m’ha semblat que el moment és prou decisiu i rellevant com per fer la passa. Per compromís amb la comunitat on visc i també per fidelitat a les meves pròpies idees. Estic convençut de la passa que he fet, però de cap manera vull fer veure que la decisió ha estat fàcil. I la certesa no és absoluta. I els dubtes m’acompanyen. I per això ni em passa pel cap desqualificar els que, amb posicions ideològiques semblants a les meves, han pres opció per altres possibilitats. La coherència a prova de bomba de la CUP m’ha temptat fins el darrer moment. I em costa trobar propostes programàtiques del Catalunya Sí que es Pot amb les que no estigui d’acord. Com voleu que els desqualifiqui? Sí que hi debato quan en tinc l’ocasió, i quan trobo un fil que em dona arguments per construir un discurs que es separa de les seves posicions, hi polemitzo. Però me’ls escolto bé i prenc nota del que diuen, perquè és un percentatge molt petit de les coses que diuen el que no m’agrada. Tan petit que em costa molt dir que penso diferent d’ells.

Però per la mateixa raó que evito atacs destructius contra els seus posicionaments em molesta sobiranament que es posin en qüestió les meves conviccions per l’opció que he pres. Ni he fet canvis substancials en la meva ideologia ni m’he deixat ensarronar per elements perversos que volen utilitzar la meva càndida ingenuïtat per construir el seu projecte egoista. El meu horitzó continua sent el de la llibertat i la igualtat. I això es tradueix en una Catalunya independent i socialment justa. I no poso la independència davant de l’ambició social. Però tampoc darrera. Són dues cares de la mateixa moneda i una sense l’altra no va.

I dubto. És clar que dubto. El millor camí per a mi eren unes eleccions plebiscitàries en les quals totes les forces polítiques que defensen la independència ho fessin des dels seus pressupòsits ideològics, diferenciadament i posant en comú allò que les uneix. L’anhel de llibertat defensat des de la diversitat, màxima expressió de la nostra riquesa com a comunitat. Mai no vaig apostar per una llista unitària. I quan els qui marquen el pas de les estratègies polítiques es van abocar a la llista unitària, vaig creure que la millor manera d’assumir-la era, justament, sense la presència dels lideratges polítics dels partits. Si la llista havia de ser única, calia esborrar tant com es pogués el càlcul partidista. Però a la fi partits i entitats van arribar a un acord a mig camí de tot arreu. I malgrat tot crec que és la proposta més eficaç i que aprofita millor l’oportuniat de canvi radical que tenim al davant.

Junts pel Sí és un projecte d’equilibris complexos i de vèrtexs oposats que es compensen entre sí. Jo no sóc en el centre d’aquests equilibris; sóc en un extrem. Jo sóc dels que estiro cap a l’esquerra, dels que no donen treva als interessos acomodats, dels que miren més a la comunitat que a l’elit. Però també sé que en aquest país nou que mirem de construir un percentatge rellevant (potser majoritari) de conciutadans no ho veuen com jo i busquen l’equilibri o l’extrem oposat al meu. Combatré les seves posicions econòmiques, culturals i socials tant com pugui, però compartiré amb ells tot allò que hi tingui en comú i que em permeti conviure-hi civilitzadament i agradosament. És per això que no em fa res ser al seu costat en un projecte que ambiciona un país nou, condició imprescindible per fer realitat els meus ideals, i segurament també els seus, per molt diferents que siguin.

Si les coses ens van bé, després del 27S se’ns girarà molta feina i molt complexa. Serà molt difícil que la diversitat encabida a Junts ple Sí trobi els camins adequats per complir els seus compromisos electorals (els que ara som a punt de sentir, en campanya). Però és que alguna cosa ha estat fàcil, fins ara? En el llarg camí que hem recorregut fins al moment no hem superat, millor o pitjor, moments de gravetat i tensió?

Deixeu-me, però, que us pregunti si ho tindran més fàcil per posar-se d’acord entre ells els del Catalunya Sí que es Pot en el cas que guanyin. No és tant o més complexa la seva diversitat i els equilibris que han de fer per encaixar les diferents posicions que tenen sobre la qüestió nacional, i per acomodar en una mateixa llista Podem i ICV?  I si els de la CUP treuen el nas entre les primeres posicions del nou Parlament, com s’ho faran per acordar les majories necessàries per tirar endavant la més senzilla de les seves ambicions polítiques?

L’endemà de les eleccions ens caldrà treballar plegats. Ni la llibertat ni la justícia no es defensen des de l’enrocament i la negació del diàleg. I el diàleg implica admetre com a possibilitat el propi error i acceptar el dubte com a motor dels nostres acords futurs.

Tinc més dubtes que certeses. Però també veig més oportunitats que amenaces. Aprofitar les oportunitats i bandejar les amenaces implica moure’s, caminar, fer via.  Jo la faig amb Junts pel Sí. I malgrat les suspicàcies i les al·lèrgies, no veig que, a la vista del 27S, les vies de la CUP i del Catalunya Sí que es Pot siguin tant diferents de la meva.

2 Comments

Add yours →

  1. Que bé poder llegir un text sense insults i/o desqualificacions al que no pensen el mateix que tu. Un escrit ponderat i molt clar. Gracies.

    M'agrada

  2. Gràcies, Arlette

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: