Sóc un Karamàzov

karamazovVeuràs, sóc un Karamàzov. I quan rodolo pel precipici, rodolo de dret, amb el cap davant; m’agrada caure així, trobo bellesa en aquesta caiguda. I del fons de la vergonya entono un himne. Sóc un maleït, un vil, un degradat, però beso la vora de la túnica perquè en ella s’hi amaga el meu Déu; camino per la carretera del diable, però sóc el Teu fill, Senyor, i T’estimo, i sento l’alegria sense la qual el món no podria subsistir.

Dostoievski, Fiódor. Els germans Karamàzov. Club Editor. Barcelona, 2014 (pàg.145). Versió catalana de Joan Sales.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: