Còmics (més notes de campanya)

No hauria dit mai que una campanya electoral pogués ser un incentiu per al vessant artístic o creatiu dels candidats. Però aquestes municipals no respecten tradicions, se salten allò políticament correcte i ens castiguen sense compassió amb intents (sí, sí, deixem-ho en intents) humorístics de diferent fortuna però amb un to general força delirant. Comencem ja a tenir exemples a manta i la competició per arribar al màxim grau d’estridència és ben renyida.

risasEl primer a obrir foc va ser Alfred Bosch, amb aquell vídeo en el que estrafeia, d’una banda, el llenguatge pressumptuós i banal de la cosa tecnològica i, d’una altra, la retòrica revolucionària dels antisistema. Es fotia, per tant, de Xavier Trias i d’Ada Colau, per donar finalment la seva versió planera, directa i clara del que creu ell que s’ha de fer per aixecar Barcelona. Com era d’esperar, les xarxes es van dividir immediatament entre els que aplaudien l’ocurrència i els que la denigraven per ridícula. Entre aquest segon bàndol no n’hi havia pas pocs de la corda revolucionària, que afirmaven sense recança que el vídeo els produïa vergonya aliena. Però jo diria que aquests mateixos van quedar fotuts al cap de poques hores, perquè la xarxa es va omplir sobtadament amb l’estel·lar aparició de l’Ada Colau rumbera, amb el seu Run Run.  Podem discutir si té més gràcia el Bosch o la Colau, o fins i tot quin dels dos és més original. Però el que resulta evident és que tots dos van tirar de l’estridència per fer-se notar. Lloar la iniciativa d’un dels dos i cascar contra la iniciativa de l’altre no té gaire sentit. O ho celebrem tot o diem pestes de tot.

Però Bosch i Colau no han estat els únics a explorar la pròpia bis còmica. Collboni s’ha deixat caure a les mans de Risto Mejide, que li dirigeix la campanya. El publicista ha forçat els límits del convencionalisme per sortir al carrer amb un estentori #Nofotem, amb espots basats en l’animació de ninots de tira còmica, amb una immersió literal i davant de càmera del candidat, i amb una estomacada que posa els pèls de punta. Realment, sí que deu estar amb l’aigua al coll per apostar amb tant força per l’estridència.  Diuen els analistes (jo no m’atreviria pas a ostentar aquest títol) que el posicionament personal de Collboni pot resultar una remarcable taula de salvació per a un PSC en hores baixes, i a fe que el sociata s’ha arromangat.

Ara bé, a mi res no m’ha semblat més còmic que un espot del PP en el qual es parla de….. revolució. Sí, sí. Ho heu llegit bé: revolució. Si el PP parla de revolució és que veuen unes perspectives molt magres. He de reconèixer que no he vist bé l’espot, i que vaig pescar de passada quatre paraules. Però un d’elles era revolució. Us ho juro! Un fart de riure, sí.

Capítol a part mereix el vídeo d’obertura de campanya de la CUP i que s’anomena Capgirem la història. Diuen que és una proposta conceptual i ens mostra una successió de persones de diversa condició i estil foses en abraçades fraternals, i acte seguit una noia que converteix els intents d’abraçada de diversos homes amb vestit i corbata en una clau d’arts marcials per deixar-los estesos a terra. Tot això sobre les paraules en off de la cançó d’Ovidi Montllor, “Serà un dia que durarà anys”. Aquí passem de la cosa còmica a la cosa profunda, certament i, tot i que no descarto que a algú pugui divertir el vídeo, a mi em deixa una mica inquiet. Se m’escapa el sentit i les quatre coses que hi intueixo em fan una mica de….. angúnia? És com per no posar-se mai més vestit i corbata. És el samarreta power.

Però no ens posem seriosos, que la cosa continua tenint conya. Tot i que no estava pensat per a aquesta campanya, ha estat ben espectacular la irrupció del vídeo que mostra l’aparició estelar d’Ada Colau en el paper de Super Vivenda, heroïna performàtica, de gran eficàcia mediàtica però, no ens enganyem, de limitades capacitats interpretatives. Els que han rescatat de l’oblit el vídeo ho feien amb ganes de ridiculitzar la lider de Barcelona en Comú però tinc la impressió que l’efecte ha estat justament el contrari. O no? El cas és que la intervenció d’Ada Colau en un acte electoral d’ICV el 2007 em recorda que jo en vaig patir-gaudir un de similar. Un company de la Colau va fer la mateixa performance, en la mateixa campanya, en un debat electoral que estava al meu càrrec quan feia de gerent de l’Ateneu Barcelonès. Hi ha, però diferències remarcables. Mentre que l’actuació ateneística va ser breu i impactant (el superheroi es va plantar dalt de l’escenari de la sala d’actes amb un bot certament àgil, va llançar quatre crits enrogallats, i va fugir esperitat), la interpretació de la Colau va ser llarga i avorridota. Queda clar que ja el 2007 la superheroïna estava dotada de la seva retòrica inaturable, i va regalar els oients de l’Imma Mayol, (ben pocs, per cert) amb un discurs terrible, llarg i ensopit. Això sí, ben revolucionari. Deu ser un dels seus superpoders.

Deixeu-me, però, rematar aquest recull de creativitat política amb un toc surrealista. Recordeu les mítiques converses telefòniques de Gila? Doncs bé, Josep Maria Baiget, número 2 d’ERC a Lleida, les va emular en mig d’un míting. El republicà, però, no parlava amb un d’aquells telèfons de góndola, sinó amb un mòbil, i no atenia la trucada del “enemigo”, tal com feia el Gila, sinó que era interpel·lat per la senyora “independència”. No us ho creieu, oi? Doncs mireu, mireu. En fi.

Sembla que la majoria de candidats han optat per posar una mica de sal i pebre a la campanya. Certament, n’hi ha que tenen més gràcia que altres. I mentre alguns compten amb idees brillants, n’hi ha que farien be d’apuntar-se a un taller de creativitat. Però jo diria que, tots plegats, han optat per fer cas d’una màxima que podria ser, més o menys aquesta: guanyar no sé si guanyarem, però de riure ens en fotrem un fart!

Està per veure si els que gaudim-patim les seves ocurrències també les riem o només les suportem estòicament. En tot cas, què voleu que us digui… així, en termes generals, trobo que ja està prou bé agafar-s’ho amb una mica d’humor.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: