Ella no era simplement una criatura bonica i jove, sinó la meravellosa i perfecta encarnació d’una ànima que conservava un vincle directe i intemporal amb Déu. ¿Però com es podria descriure l’instant subtil, tendre i raríssim en què una persona experimenta la intensa felicitat d’entrar en contacte íntim amb el caràcter diví i únic d’una altra per mitjà de l’efímera atracció del sexe i assimila de cop tota la història d’aquella ànima germana, des del principi fins al final dels temps?
Werfel, Franz. Els quaranta dies del Musa Dagh. Edicions de 1984, 2015. Traducció de Ramon Monton (pàg. 522).
Deixa un comentari