Dues impostures

Dilluns al matí vaig acabar de llegir El cas Pujol, de Toni Sala, mentre anava cap a la feina, en metro. Cap a mitja tarda, quan ja era hora de plegar i estava sol al despatx vaig dedicar una estona a seguir la compareixença de Jordi Pujol Ferrusola a través del Canal Parlament, via internet. A les tantes de la nit, després d’escoltar la tertúlia del 3/24 que mirava d’analitzar (és un dir) les tribulacions de la família Pujol en la seu de la sobirania catalana, encara vaig obrir el llibre que tinc a mitges a la tauleta de nit: El impostor, de Javier Cercas. I tot em va semblar prou penós. Els Pujol, els diputats, l’obsessió per analitzar-ho tot fins al mínim detall i fins i tot la meva incapacitat per desenganxar-me de la part morbosa de l’actualitat.

Diu Cercas en un passatge de El impostor que Enric Marco, el gran falsari que va enganyar tothom fent creure que va patir les atrocitats dels camps de concentració nazis, no va fer una cosa gaire diferent que la majoria d’espanyols quan, arribada la democràcia, van mirar de maquillar el seu passat per demostrar que van practicar un o altre tipus d’oposició al règim franquista. La única diferència seria que Marco es va passar de frenada i va dur una previsible voluntat col·lectiva de construir biografies individuals aptes per a la vida democràtica a un extrem malaltís. No sé encara si subscric aquesta interpretació (no he acabat el llibre i crec que encara em reserva sorpreses), però trobo punts de contacte amb Jordi Pujol (pare). El fins no fa gaire Molt Honorable va fer una admirable construcció del propi mite, modelant una figura que va esdevenir central per al país, fins i tot per als seus opositors. Moral i ètica (primer una i després l’altra) van ser les seves divises, fins al punt que es va creure amb dret d’alliçonar-nos (d’alliçonar el país!) amb tossuda insistència. I mentre ho feia sabia que havia d’amagar realitats no tan falagueres, contradictòries amb el mite en construcció, incompatibles amb la imatge impol·luta de líder exemplar, però que eren en la base del seu projecte.

Pujol no va pagar uns impostos que havia de pagar, o això sembla. Però la gravetat del cas no és la que es deriva del pressumpte delicte (que ja és prou greu en si mateix) sinó del fet que qui el cometia era o havia de ser els més net, pulcre i inatacable dels catalans. Ell, que construïa el seu propi mite per esdevenir far de la catalanitat, era la última persona que havia de cometre aquelles faltes que, ai las!, tantes persones cometen en el nostre entorn. Però no només les va cometre, com tants d’altres, sinó que les va cometre mentre aixecava impassible i de manera implacable el seu propi mite. La seva impostura.

No se m’havia ocorregut, fins ara. Enric Marco i Jordi Pujol de costat. Els dos casos no tenen gaire res a veure si ens fixem en els fets i els contextos, però potser trobaríem més similituds de les esperades si aprofundíssim en les seves motivacions. Tots dos diuen que han dedicat les respectives vides a una causa superior. Tots dos van construir de manera magistral una biografia que mereixia aparèixer als llibres d’història. Tots dos van ser mereixedors de respecte i reconeixement unànime (o gairebé) dels seus coetanis. Tots dos reconeixen la seva falta però defensen que la seva feblesa puntual no pot ocultar ni amagar la seva obra. Tots dos demanen perdó però tots dos mantenen l’orgull de la seva trajectòria. Tots dos.

índexToni Sala ens mostra amb les seves reflexions un grau remarcable de perplexitat. Es reconeix com a enganyat i s’indigna perquè ell li reconeixia determinats mèrits a Jordi Pujol malgrat no ser de la seva corda ideològica. Ell havia fet l’esforç de buscar les virtuts en algú que no representava el seu ideal polític ni social perquè havia desplegat una obra que mereixia consideració. Ell havia fet l’esforç honest d’acceptar la part positiva i fins i tot necessària d’un polític que no representava la majoria de les seves aspiracions. I diria jo que la consciència d’aquest esforç agreuja cosa de no dir la decepció que es produeix quan la impostura queda al descobert. M’agrada l’aproximació que fa Sala perquè es basa en elements molt simples de la seva experiència personal. Té escadussers contactes amb Pujol i els explora de la mateixa manera com ho podria fer qualsevol. I, tenint en compte la hiperactivitat política del personatge, són milers els catalans que hi han tingut un contacte equiparable al que hi va tenir l’escriptor. Els petits detalls del contacte personal són, més que no pas els grans discursos ideològics, les proves més demolidores contra l’infame impostor. I això el condemna. Ens havia seduït de tal manera que li acceptàvem totes les arestes a canvi de l’obra realitzada. I quan comprovem que ens ha enganyat, aquelles petites arestes són les que ens fan mal. Ens sentim maltractats. Íntimament maltractats.

Continuo llegint Cercas i m’adono que imagino Marco amb el rostre de Pujol parlant d’ètica incorruptible i de la lluita per la llibertat. Recupero el llibre de Sala i quan descriu la seva trobada amb l’expresident en el seu despatx del Passeig de Gràcia, veig els gestos i els tics de Pujol en el rostre de Marco, mentre explica heroïcitats en un camp de concentració.

I ara penso que, potser, la única manera de construir una biografia perfecta és fabulant. Ens hauríem d’haver adonat que no és possible l’exemplaritat en el grau superlatiu amb què ens la van vendre un i altre. I em pregunto quantes de les petites mentides que tots expliquem cada dia podrien esdevenir estafes morals i ètiques de la dimensió des les de Pujol i Marco si hi poséssim l’esforç suficient.

I malgrat tot, no els perdono res a cap dels dos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: