Les brases enceses

Plany de Glória

gabrielaclauicanyella(…)Camises de pura seda i
bruses blanques de lli.
En cap cotilla hi ha cabuda,
sigui setí, sigui seda
ni tan sols el lli més pur,
al foc que està cremant
la solitud del meu pit.

(…)Els meus ulls són esqueixos,
els meus pits són d’espígol
sento una ardor dins meu
No us diré com és el meu ventre,
però aquest foc que crema
neix de les brases enceses
en la solitud de la lluna
del dolç ventre de Glória.
No us contaré el meu secret
ni el de les brases enceses.

(…)Doneu-me un amor, un amor
que apaivagui aquesta ardor
i que amb la solitud acabi.

Amado, Jorge. Gabriela, clau i canyella. Edicions 62, 2014 (pàgs. 111 i 112). Traducció d’Anna Alsina Keith

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: