Plany de Glória
(…)Camises de pura seda i
bruses blanques de lli.
En cap cotilla hi ha cabuda,
sigui setí, sigui seda
ni tan sols el lli més pur,
al foc que està cremant
la solitud del meu pit.(…)Els meus ulls són esqueixos,
els meus pits són d’espígol
sento una ardor dins meu
No us diré com és el meu ventre,
però aquest foc que crema
neix de les brases enceses
en la solitud de la lluna
del dolç ventre de Glória.
No us contaré el meu secret
ni el de les brases enceses.(…)Doneu-me un amor, un amor
que apaivagui aquesta ardor
i que amb la solitud acabi.
Amado, Jorge. Gabriela, clau i canyella. Edicions 62, 2014 (pàgs. 111 i 112). Traducció d’Anna Alsina Keith
Deixa un comentari