Els finals del món no són lineals, són un conjunt de forats negres distribuïts de manera més o menys erràtica per tota la superfície de la Terra. Els Monegres en són un. Un de petit, un de particular que ens xucla a tots plegats una mica i tot el que podria projectar-lo cap al futur, que xucla la gent, que xucla les energies que els homes esmercen per tal de tancar-lo. Passen els anys i la sutura no pot tapar el trau per on s’escolen els homes i la seva història. S’escolen tant que quan algú hi arriba, la gent se’l mira i es pregunta si forma part de la solució o si forma part del problema. La cosa aniria per llarg, voldrien saber-ho tot i sempre quedaria una ombra.
Serés, Francesc. La pell de la frontera. Quaderns Crema, 2014 (pàg. 201).
Deixa un comentari