La dreta tunejada

Estupefacte. I atònit. Així diu que està el President Mas. Està be que el vocabulari polític es diversifiqui i incorpori de tant en tant algun mot diferent, ni que només sigui per mantenir viu l’exercici de la oratòria, en altri temps un dels atributs que es donaven per descomptats en la pràctica política i que avui cada cop costa més d’identificar en els discursos repetitius, àtons, plens de llocs comuns i recursos lingüístics d’escàs nivell dels nostres representants públics. L’estupefacció del MH, però, no deixa de ser retòrica, una falca més, introduïda per grat o per força en el pols negociador que manté amb Junqueras.  I per molt que digui que està atònit, jo el veig tan viu i hàbil com en els darrers mesos.

imbubagesEn aquest mateix bloc he elogiat (una mica a contracor, ho he de reconèixer) l’habilitat i tenacitat amb què el President està conduïnt això que en diem el procés. Per desmentir el que molts consideràvem impossible, Mas va decidir fer el pas que mai no havia fet CiU i fins i tot va gosar contradir les “forces vives” de l’statu quo. Dret a decidir, referèndum, consulta i, fins i tot, i malgrat li hagi costat força pronunciar la paraula, independència. El posat sempre digne, la mesura en les paraules, la fermesa i la imatge decidida amb què s’ha adreçat repetidament als catalans, als espanyols i als europeus per explicar allò que molts no haurien volgut sentir mai, m’ha deixat admirat en més d’una ocasió. Val a dir que el contrast amb el trist nivell polític exhibit pels responsables governamentals espanyols ha ajudat a realçar el seu perfil, però no per això li hauríem de restar mèrit. Els que anys enrere retrèiem a Mas els automatismes tecnòcrates, la grisor del discurs polític i la tebior nacional hem hagut de reconèixer que l’home n’ha après. I ens sorprenem també per la dignitat amb què encara les envestides de l’aparell de l’Estat, sobretot quan recordem les seves actituds poc mesurades, irrespectuoses i impròpies d’un alt representant polític durant els primers temps de la seva oposició al tripartit.

Però ara tampoc no ens deixem enlluernar. Mas ha guanyat talla política i s’ha convertit en l’excel·lent conductor d’una màquina política greixada durant dècades de govern, tot i que ara es troba en les hores més baixes que se li recorden. El MH navega amb habilitat per fer honor al que ell interpreta que li demana el país i per fer surar al mateix temps una CiU que comença a tenir la carrosseria abonyegada. Tot això és cert, i no hem pas de regatejar elogis al qui sura en un mar d’onatges tan tumultuosos. Però Mas no ha deixat pas de ser un senyor d’ordre. Conservador. Civilitzat, certament, però conservador. I el seu govern va de la dreta tradicional hispànica a la formulació liberal de matriu europea amb alguna vel·leïtat socialdemòcrata i indisimulables tics democratacristians. Mas és la dreta. I de tant en tant passa també per ser de centre. Però no va més enllà. I això no es pot perdre de vista.

Els independentistes d’esquerres (diu l’estadística que són, som, majoria) poden acceptar que Mas lideri el procés en la mesura que és el President i que adopta una posició institucional digna i valenta. Però difícilment podran assumir un lideratge que esborri qualsevol rastre ideològic. Perquè aquesta és històricament la trampa de la dreta. Els qui neguen l’existència de dretes i esquerres són, invariablement, de dretes. I els que demanen adhesió a un lideratge transversal per conduir el país estan exigint una generositat que ells mai no han pogut ni volgut exhibir. Al cap i a la fi, fan el que, volgudament o per defecte, sempre han fet: patrimonialitzar les pressumptes essències del país. Allò correcte i necessari és que ells governin, i la resta són parèntesis de vernís democràtic que més val que tinguin una durada limitada.

Però ara passa que no parlem d’aquell nacionalisme endreçat ben tolerat pels poders messetaris. Ara l’etiqueta nacionalista l’usen sobretot a Madrid i aquí més aviat la defugim. Aquí, ara, parlem d’independència, d’un país nou. I l’independentisme, residual o no, anecdòtic o no, trist o no, escàs o no, ha subsistit a Catalunya per l’obstinació de grups d’esquerres. I només en el darrer moment, quan en el Passeig de Gràcia de Barcelona ja no hi cabia ni una agulla de tanta gent com hi havia al carrer, els líders del partit d’ordre va decidir fer la passa. I aquest mateix partit d’ordre que tant es va fer de pregar, demana ara a tothom que s’alineï darrera seu per caminar decidits cap a la victòria.

És cert que Mas defensa que ell no proposa una candidatura encapçalada per CiU, sinó una llista “de país” que deixi en segon terme els partits. Però…. algú pot creure que el conjunt de l’esquerra independentista, amb els seus diferents graus de compromís social o, si ho voleu, amb els seus diferents graus de radicalitat, es posarà endreçadament darrera del President Mas, darrera del líder del partit d’ordre, per fer el nou país que tothom vol social, just, avançat i democràtic?

imagesContinuo pensant que Mas, fins aquí, ho ha fet bé. I penso que avui continua movent-se amb una gran habilitat. Però trobo que ara està repartint les seves virtuts polítiques entre l’esforç per, efectivament, fer avançar el procés, i l’esforç per mantenir l’hegemonia d’un partit d’ordre, de dreta inequívoca. I en el cap del President aquest partit serà CDC o alguna altra cosa similar, refundat, reconstruït, remodelat o tunejat. Mas voldria ser el President del país que accedeixi a la independència, però també el líder polític que faci de pont entre la vella CDC i la nova “el que sigui”.

I sabeu què penso? Que a Oriol Junqueras, que es deixarà la pell per la independència sense cap mena de dubte, no li faria cap gràcia que accedíssim a un nou país amb un vell govern tunejat. I a mi tampoc.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: