L’he mirat. M’ha mirat. Li brollava groc de les parpelles mig closes. Dolor. He bordat. Ha somrigut. Aleshores he sabut que aquest home, fa temps, i d’una manera que només sap ell, havia lligat el seu destí al de les bèsties. Ha tancat la porta. (…)
No tots els humans són trampes, no tots són verins, amb això vull dir que no tots són humans, n’hi ha que no els ha infestat la gangrena.
Mouawad, Wajdi. Ànima. Edicions del Periscopi. Barcelona, 2014 (pàgs. 54 i 150). Traducció d’Anna Casassas Figueras
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Relacionats
Deixa un comentari