Símptomes de victòria

Igual que el 99 per cent dels catalans, no disposo de coneixements ni arguments jurídics per entrar, amb prou fonaments, en el debat sobre la constitucionalitat de la llei de consultes o la convocatòria del 9N. Ni falta que em fa. Arribats al punt on som, les disquisicions jurídiques tenen un interès relatiu. És possible i fins i tot probable que el tancament en banda de l’Estat acabi per impedir la celebració de la consulta, ja sigui per la via “legal” (ja sé que les veieu, però deixeu-me remarcar les cometes), ja sigui per qualsevol altra via coercitiva (ei, quines paraulotes faig servir, eh?). I no sé si la manera com es resolgui l’embolic puntual i concret del 9N provocarà una divisió entre CiU i ERC, un allunyament definitiu d’ICV-EUA o alguna escenificació sonada dels nois de les CUP. No en tinc ni idea. Ni la més punyetera idea.

Però ara ja ha començat la festa. Ja hem fet la passa que no admet marxa enrera. I sigui quin sigui el desenllaç, amb independència de les conseqüències personals o col·lectives que pugui tenir per a les institucions, partits i organitzacions que hi tenen un paper, ja res no tornarà a ser el mateix per al conjunt dels catalans. El país ha canviat. Senyores i senyors, ja no som col·lectivament el que érem fa tres anys. Els símptomes són arreu. No els veieu?

Primer. Jo veig la gent tranquil·la. Malgrat les acusacions extemporànies que ens arriben de la Meseta, segons les quals ens hem radicalitzat, ens hem begut l’enteniment i hem perdut el nostre tradicional i llastimós (aquest adjectiu és meu) seny, jo veig tranquil·litat arreu. Ens diuen que el procés és sobretot emocional, i no és veritat. Sí que riem, sí que ens exaltem puntualment, sí que hi ha il·lusió. Però més enllà de l’habitual i normal quota de desmanegats i descontrolats que podem trobar arreu, veig a tothom al seu lloc. A les manis hi anem com qui va de passeig, amb l’aire del qui va a complir un deure ciutadà, amb la normalitat de les coses naturals que cauen i es mouen pel seu propi pes. Som socis d’Òmnium o de l’ANC com aquell que és soci del Barça (força més barat, per cert) i donem suport a les seves propostes de mobilització encara que no en tinguem el carnet (és un dir, perquè no en fan de carnets, oi?) perquè no ens entra al cap no fer-ho. Tots ho hem vist, de la forma més clara i meridiana: no hi ha altra manera de resoldre això que fotent el camp. Però és que jo diria que ja ni tan sols estem enfadats. Ens ha passat la febre i hem entrat en l’estadi de les coses assumides.  Fins i tot davant de les innegables incerteses que volten el procés, apliquem filosofia i bona lletra. Tranquils, que ja trobarem la manera. Si no ens deixen fer-ho així, ja ho farem aixà. Si no és ara, serà una mica més tard. Però ho farem. Perquè és lògic. Perquè és natural. Perquè toca. Perquè no entenem que es pugui fer una altra cosa.

Segon. Ens cauen els mites….. i no passa res. Amb la llastimosa compareixença de Jordi Pujol divendres passat al Parlament, ja hem amortitzat la pena. Hem passat el dol de la pèrdua d’una manera ràpida i m’atreviria a dir que força assèptica. Semblava que aquest país no era res sense el seu pal de paller (recollons amb les metàfores!). Semblava que tot havia de trontollar el dia que no tinguéssim el qui ens escalfa l’orella amb lliçons morals i codis ètics. Resulta que la totèmica figura no ha estat a l’alçada. L’ha espifiat. S’ha posat ell solet de potetes a la galleda. Era un tipus tan important que mai no l’hem arribat a derrotar del tot, però no ha fet falta perquè ell mateix s’ha enfangat en el marge del camí. I allí s’ha quedat. Fora del camí. I la gràcia, ves per on, és que hem continuat caminant. Certament, de tant en tant fem una ullada enrere per veure com s’empetiteix la seva cada cop més llunyana figura, però no hi ha temptació d’aturar-se al seu costat. Pot ser, fins i tot, que ens sàpiga una mica de greu. Però si ha de pringar perquè l’ha espifiada…. que pringui! Al final resulta de Jordi Pujol no era el país. I tots ho hem tingut clar.

Tercer. En Mas ho està fent bé. Als que sempre hem posat de volta i mitja qualsevol cosa que ens sonés a convergent ens costa acceptar-ho, però l’home ho està fent bé. Ara he de dir allò que ideològicament estic a les antípodes d’ell, que el seu model social no és el meu, que no l’he votat mai i que tampoc no ho faré a partir d’ara….. etc. Però el cas és que el President ho està fent bé. Ell, igual que la resta del país, és al seu lloc. Es manté ferm en les seves apostes, entoma les crítiques descarnades, té infinita paciència amb l’statu quo que no entén res, resta imperturbable davant de les embranzides espanyoles i…. cada cop s’explica millor. El discurs de després del Decret de la consulta va estar bé. Molt bé, fins i tot. Amb la Terribas se’n va sortir. I amb l’Ana Pastor ho va brodar. Llegeixo això que estic escrivint i no em reconec: estic lloant en Mas. Algun budell se’m retorça, certament, però no puc fer altra cosa que reconèixer l’evidència. I, encara una cosa més, potser més enverinada i malparida que la resta: no sé si tenim ningú que, en les actuals circumstàncies, ho pogués fer millor. Definitivament, ja té collons que jo estigui escrivint això!

Quart. Hi ha partit. El mur espanyol és d’aparença ferrenya, d’alçada titànica, de voluntat intimidadora… però hi ha partit. I no em feu dir perquè. En aquest article no hi busco arguments objectius. M’he cansat de buscar-los. Fa almenys tres anys que discuteixo a tort i a dret i racionalitzo això que estem fent. Però ara ja no en tinc ganes. Hi ha partit, senzillament, perquè ho noto. La pilota corre lleugera i no maregem la perdiu. Anem directes a barraca. Segurament fallarem alguna rematada. Però a la fi la ficarem dins. Jo jugo per guanyar. I vosaltres?

Doncs apa, directes cap a la victòria.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: