Comença la festa

20140911_171751(0)Potser tenim la impressió que fa molt temps que estem bregant i que ja hem acumulat raons i arguments suficients. Algú deia que avui acabava la feina de la gent i començava la dels polítics. L’International New York Times ens dedica la foto de portada i ho vivim com una victòria. Estem contents perquè altre cop hem fet la proesa de reunir un munt de gent (n’hi havia tanta que resulta irrellevant dir-ne la xifra) sense que es produeixi ni un sol incident i estem cofois perquè a organitzar manifestacions no ens guanya ningú. Ens sembla evident que les raons dels altres es posen en evidència davant de la tossuda realitat i el calor de la multitud dissimula les arestes. Però no ens equivoquem: la festa tot just acaba de començar.

És possible que a Madrid hagin vist finalment que això és seriós. Pot ser que s’adonin per fi que el moviment no es desinfla. Podria ser que, més enllà dels discursos fàcils i dels arguments repetits fins a l’exageració, hagin entés que això d’ara no és un farol pujolià per arrencar quatre rals més de finançament abans de recloure’ns novament per recomptar els guanys. No seria d’estranyar, fins i tot, que aquest vespre, en algun despatx sense micròfons comencin a acceptar que els d’aquest bàndol tenim algun trumfo i que, per tant, hi ha partida per jugar. Seria ben plausible imaginar que avui, per fi, hagin vist que això nostre no és la reclamació mesquina d’una burgesia gasiva, que el nacionalisme que sempre han cregut que tenien tan ben controlat no és l’únic component del fenòmen, que la dimensió del repte supera la capacitat de les mesures que tradicionalment han sigut suficients per acontentar i fer callar els cridaners, que les censures barroeres i maldestres no només són ineficaces sinó que es converteixen en altaveus… Però si és cert que tot això està passant, justament per aquesta raó, se’ns gira feina. Molta més de la que hem fet fins ara. Potser més de la que podem imaginar.

Avui hem exhaurit els terminis que nosaltres mateixos ens havíem fixat. Correctes com som, hem volgut anar fent passes de progressiva gravetat, respectant allò que la llei estableix. Sabíem que no ens farien cas, però íntimament hem d’acceptar que cobàvem alguna esperança innocent. Potser sí que ens acabaran escoltant, pensàvem. No poden tancar els ulls a l’evidència, dèiem en veu baixa. No seran tan bèsties d’ignorar aquestes demostracions de pacífica obstinació. Però avui, després d’assaborir l’èxit de la mobilització, o potser al mateix temps, ens hem atrevit a posar-nos davant del mirall. I em temo que ens hi hem vist sols. Contents, però sols. Convençuts, però sols. Confiats, però sols. Valents, però sols. Carregats de raons, però sols. Sorprenentment, no hem fet cap passa enrera. I només això ja és un èxit. Però ells tampoc. Malgrat tot el nostre desplegament, lloable i fins i tot sorprenent, ells són allí mateix on eren. I com que fins ara hem fet bé la feina, s’adonen que això va de debó i que hi ha partida per jugar. I ara començaran a jugar. I és per això que la festa comença ara.

20140911_174521Hem portat el procés fins allí on calia portar-lo per tal que prengués carta de naturalesa. Ara podem dir que el conflicte existeix. L’hem fet visible, hem obert el focus, hem aixecat la veu, hem acceptat el repte dels qui ens menystenien i hem aconseguit altaveus suficients per tal que una part gens menyspreable del món ens miri de cua d’ull. Però justament perquè hem tingut èxit fins aquí, hem de ser conscients que és ara que comença la festa.

Dic festa, i podria dir batalla, lluita, enfrontament, repte… Potser és que conservo aquesta tevior poc realista, i vull camuflar amb una paraula amable una feina que serà dura i exigent, que ens posarà a prova i que demanarà determinació i obstinació. Que inclourà no pocs riscos. Perills? Tenim tantes coses a guanyar que no fem cabal de les que podem perdre. No sé si encara hem equilibrat prou la balança. Potser és que fins ara no ens ha arribat informació suficient sobre tot el que caldrà posar damunt de l’altre plat. El plat dels guanys ens l’imaginem prou bé. Però em temo que el plat de les pèrdues encara no el veiem amb prou claredat. És a partir d’ara que anirà agafant forma.

Ara ja saben que va de debò. Els ha costat però ja ho han entès. És ara, per tant, que ells també s’hi posaran de debò. Comença la festa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: