Homenatge merescut, antecedents innecessaris

GEC0013048_FOTOTECA105572Ahir va tenir lloc a l’Ateneu un acte d’homenatge a Francesc Cabana, President de la docta casa fins a les darreres eleccions. No cal ni dir que l’homenatge era merescudíssim i, tot i que amb un format una mica antic, l’acte va ser molt digne, i va ressaltar de manera exemplar les virtuts de Cabana. Vaig sentir algú que deia que tot sovint no ens acabem d’adonar de la real importància i relleu de les persones que tenim al costat. I, certament, la bonhomia, la modèstia i la discreció de Cabana poden camuflar la seva gran vàlua intel·lectual fins al punt que no en fem el reconeixement merescut. Per això l’acte d’ahir era bo i necessari.

Però els coneixedors de les dinàmiques internes de l’Ateneu sabem que la única motivació de l’acte no era, malauradament, l’homenatge en si mateix. Suposo que no ho diran en veu alta, però resulta del tot evident que en la intenció de l’actual junta directiva hi havia també una voluntat de desgreuge. Durant la darrera campanya electoral, prèvia a l’elecció de la junta directiva, es van fer afirmacions absurdes que posaven en qüestió alguna de les virtuts de Cabana que ahir van quedar ben defensades i demostrades. La candidatura que va guanyar les eleccions va posar en dubte el compromís nacional de la junta de Cabana, la va acusar d’elitista i d’estar allunyada dels socis, entre d’altres floretes. Com que la candidatura oponent exhibia una certa voluntat de continuïtat respecte a l’estil i maneres de Cabana, van caure en la temptació fàcil d’atribuir al president ahir homenatjat un seguit de defectes de forma completament injusta. Cabana no ha ocultat la tristor i probablement indignació que li van produir aquestes crítiques desraonades, i en l’acte d’ahir hi havia un reconeixement tàcit dels actuals dirigents de l’Ateneu de la frivolitat i lleugeresa de les seves afirmacions de campanya. Jo no puc fer altra cosa que mostrar-me agraït i sentir-me privilegiat per la possibilitat d’haver pogut treballar al costat de Cabana durant una bona temporada i, per tant, subscric també de forma entusiasta la muntanya d’elogis que ahir se li van adreçar. Però també per l’afecte i admiració que tinc per Cabana no puc deixar de dir que els antecedents de l’homenatge sobraven. Cal felicitar l’actual junta directiva per l’acte d’ahir. Però cal denigrar la seva actitud vers Cabana quan eren només candidats. S’ho podien haver estalviat. Probablement, embolicats amb la senyera com anaven, haurien guanyat igualment les eleccions. No calia, companys, no calia.

One Comment

Add yours →

  1. M’ha agradat molt llegir el teu comentari sobre l’acte d’homenatge (o desgreuge?), merescut, sense pal·liatius que es va fer a Francesc Cabana. Gràcies per fer-ho!!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: