Per tot i per tant, senyores i senyors, els demano que reflexionin. En cap cas estic negant la brutalitat del meu client, atès que ell ja s’ha declarat culpable. És veritat que ha fet una cosa dolenta, un crim horrible que no podem passar per alt, però cal que anem a pams abans de condemnar-lo de manera exagerada. Només els prego, vet aquí el moll de l’os de la defensa d’ofici, que tinguin en compte les circumstàncies prèvies, l’embrolla que sempre es deriva del lliure albir. Perquè les coses mai no són tan senzilles com semblen. Vostès també tenen criatures? Creuen, en tot cas, que són bons pares, o bones mares? I no troben que de vegades les connexions vitals ens redimeixen un bon tros de les nostres accions? Avaluïn, avaluïn, que disposen d’un quart d’hora per emetre un veredicte just.
Pujol, Adrià. Alteracions. Del fang a la cuneta. Males Herbes, 2013 (pàg. 117).
Deixa un comentari