Teniu quinze minuts

adira pujolPer tot i per tant, senyores i senyors, els demano que reflexionin. En cap cas estic negant la brutalitat del meu client, atès que ell ja s’ha declarat culpable. És veritat que ha fet una cosa dolenta, un crim horrible que no podem passar per alt, però cal que anem a pams abans de condemnar-lo de manera exagerada. Només els prego, vet aquí el moll de l’os de la defensa d’ofici, que tinguin en compte les circumstàncies prèvies, l’embrolla que sempre es deriva del lliure albir. Perquè les coses  mai no són tan senzilles com semblen. Vostès també tenen criatures? Creuen, en tot cas, que són bons pares, o bones mares? I no troben que de vegades les connexions vitals ens redimeixen un bon tros de les nostres accions? Avaluïn, avaluïn, que disposen d’un quart d’hora per emetre un veredicte just.

Pujol, Adrià. Alteracions. Del fang a la cuneta. Males Herbes, 2013 (pàg. 117).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: