Joves, metro, biblioteques, diaris i smartphones

Dies enrera vaig tenir ocasió de contemplar una imatge reveladora. Viatjava en metro, de bon matí, cap a la feina, en la molt intercultural i transitada línia vermella. Quatre noies sense relació aparent entre elles i d’edats que oscil·laven entre els 15 i els 30 anys seien de costat, ocupant completament el rengle de seients que hi ha entre porta i porta del vagó. Les quatre tenien damunt de la falda un exemplar de La Vanguardia, curosament plegat. Aquí cal explicar, per als que no són habituals del transport suburbà a primera hora del matí, que el diari del comte segueix des de fa molt temps la política digna d’anàlisi de regalar exemplars del rotatiu amb una generositat que no m’atreveixo a qualificar d’altruïsta, a tort i a dret, i que un dels espais preferits per a desplegar la seva generositat és l’origen de la línia vermella del metro, al Fondo de Santa Coloma de Gramenet. Si algun lector amb desfici té necessitat d’apagar la seva necessitat informativa amb La Vanguardia i li reca l’euro amb trenta que val el diari, ha de saber que amb una simple incursió matinera pels primers trams d’aquesta línia del metro tindrà elevades possibilitats d’obtenir un exemplar gratuït del que molts encara diuen que és el diari de referència del país. Per cert, constato amb admiració que només regalen diaris en castellà; la versió catalana es veu que és més valuosa o bé poc mereixedora de la difusió popular.

metroPerò no dedico avui les meves energies a analitzar la política comercial de La Vanguardia, sinó a fixar-me en un aspecte que em sembla força més interessant. Les quatre noies, efectivament, havien trobat un exemplar de La Vanguardia a cadascun dels seients que ocupaven, i totes se l’havien dipositat a la falda, sense ni tan sols obrir-lo, per dedicar-se a una altra ocupació que sense cap mena de dubte els semblava més interessant: feinejar amb el seu smartphone. I és aquesta la imatge que em va fer pensar. Quatre noies diverses i sense relació, refusant un diari que no els havia costat ni esforç ni diners, dedicades a llegir i escriure damunt d’una pantalla tàctil. La lectura en paper, ni regalada, i per damunt de tot, la utilitat de l’aparell electrònic. La coincidència va voler, a més, que aquesta escena s’esdevingués justament durant la celebració del Mobile World Congress, de manera que l’anècdota queda rodona i completa.

Dies després de tenir aquesta visió reveladora, vaig participar com a convidat en una taula rodona de la VI Jornada de Foment de la Lectura del Prat de Llobregat, un esdeveniment que acumula ja una trajectòria remarcable i que seria bo que es ressaltés més en el calendari de les fites culturals del nostre entorn metropolità. Els organitzadors van dedicar la jornada d’enguany a reflexionar sobre les polítiques d’animació a la lectura entre els joves, i sembla que per això van considerar que jo hi podia aportar alguna coseta. Ignoro si els assistents a la trobada van estimar positives les meves aportacions, però jo sí que en vaig treure algunes idees interessants.

jovesLa gerència de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, coorganitzadora de l’esdeveniment al costat de l’ajuntament pratenc, va presentar un estudi sobre els usos i la imatge que tenen els joves de les biblioteques. Com que no tinc ni l’estudi ni la capacitat retentiva suficient, no pretenc aquí donar dades sobre el treball que, d’altra banda, em va semblar ben interessant. Ben interessant… però no pas novedós. L’estudi descriu amb força encert el capteniment dels joves, ens parla dels seus hàbits, ens explica aspectes interessants del seu comportament i dona informació força precisa sobre l’ús que fan de les biblioteques i dels seus serveis. No recordo que hi hagi altres estudis actualitzats sobre la relació entre joves i biblioteques, però, en canvi, a mi tot em sonava força. I no és que jo tingui cap capacitat endevinatòria, no. És que aquell estudi, de fet, deia, si fa no fa, les mateixes coses que diu qualsevol estudi  mínimament seriós sobre hàbits juvenils i condicions de vida dels joves. I d’aquests sí que se’n fan. Molts. I repetidament. Amb una periodicitat ben calculada. Jo no sé si les bibliotecàries (aquí uso el femení com a genèric atesa la majoria de dones que, per una raó o altra s’ocupen d’aquests afers) presents a la jornada estaven poc o molt sorpreses per les dades de l’estudi, però als professionals de les polítiques de joventut, dels quals n’hi havia també uns quants i remarcables representants, tot els devia sonar força. Ells devien pensar que, de fet, els joves no es comporten en una biblioteca d’una manera diferent a com ho fan en la resta d’indrets on ocupen el seu temps, i que els seus hàbits culturals es manifesten respecte a la lectura d’una forma similar a com es manifesten respecte a altres disciplines artístiques o genèricament culturals. Això, de fet, és el que vaig pensar jo en sentir el devessall de dades de l’estudi.

ordinadorEls meus companys de taula rodona van explicar experiències diverses de treball amb joves per animar i promoure la seva afició a la lectura, però a mi em van interessar especialment les que es desenvolupaven en les pròpies biblioteques. Professionals de la biblioteconomia explicaven amb tot detall de quina manera treballaven la relació social entre els joves de determinades zones urbanes, com establien contacte amb les seves famílies per facilitar la participació en activitats culturals,  com programaven petits xous a les biblioteques per dinamitzar-ne l’ús, com s’aproximaven als nois i noies a través de les seves aficions més impensades, com procuraven arribar als més desfavorits per raons socials o econòmiques  i de quina manera promovien la participació dels usuaris adolescents en la gestió dels propis centres bibliotecaris. Em vaig quedar admirat de la intensa i bona feina que fan aquestes professionals. Però l’admiració que vaig sentir és molt semblant a la que fa molts anys sento pels professionals de les polítiques de joventut.

La meva conclusió és clara. Les biblioteques s’han convertit per mèrit propi i dels seus professionals en un equipament cultural de referència i compleixen al mateix temps una funció social que no es pot menystenir. La xarxa d’equipaments és remarcable, i tot i que subsisteixen mancances, constitueix avui un dels fonaments més sòlids de la nostra capacitat com a societat de convertir la cultura en un eix de progrés insubstituïble. I les bibliotecàries constitueixen un cos professional cohesionat, potent, que guanya pes i prestigi social cada dia que passa. No puc fer altra cosa que felicitar-me per aquestes dues realitats.

llibresPerò ni les biblioteques ni les professionals que se n’ocupen no estan soles. Malgrat la maleïda crisi i l’absència de recursos suficients, al país comptem amb xarxes d’equipaments culturals i socials, d’atenció a les persones en la més estricta proximitat, que despleguen serveis i programes d’alt valor comunitari mercès a col·lectius professionals de llarga tradició i capacitat contrastada. I quan tenim ocasió de conèixer què fan uns i què fan els altres, ens adonem que massa sovint fem coses molt similars, en paral·lel, sense tenir el mínim contacte necessari.

En la jornada jo vaig explicar que, llastimosament, les polítiques de joventut s’han ocupat poc de promoure la lectura entre els joves, i que de vegades no ho han fet perquè no tenen recursos suficients o perquè no saben com posar-s’hi, sense caure en l’obvietat que a poques cantonades dels seus equipaments hi ha una biblioteca i bibliotecàries que se n’ocupen. I vaig mirar d’explicar, també, que quan les bibliotecàries tenen dificultats per connectar amb els joves farien bé de posar-se en contacte amb els tècnics de joventut del seu municipi per buscar plegats estratègies d’aproximació, i que probablement seria més fàcil promoure la lectura amb una acció al casal de joves que amb el doble d’esforços en la pròpia biblioteca.

ninyosleyendo02Els joves, igual que la majoria de persones, es deleixen per satisfer les seves inquietuds i desitjos, i normalment ho fan transitant els camins més ràpids i directes. Per això és ben possible que una de les noies del metro estigués llegint La Vanguardia digital al seu smartphone mentre l’aparell reposava sobre les pàgines de paper del mateix diari. I potser una altra estava redactant un missatge a una velocitat estratosfèrica i amb uns recursos expressius dignes d’admirar per dir-li a una altra amiga que després de l’exàmen que tenia a la facultat podien anar a fer unes birres. I l’altra, follower fidel, fàcilment es tronxava de riure llegint els tuits dels col·legues, o bé navegant amb habilitat matemàtica entre les dotzenes de missatges creuats del seu grup de whatsapp.

I si tant les bibliotecàries com els tècnics de joventut volen aproximar-se a aquelles quatre noies, farien bé de posar en comú els respectius coneixements, habilitats i els recursos. Perquè, al cap i a la fi, tot i que l’objectiu final de les seves feines sigui un pèl diferent, els mètodes, les estrategies i els esforços que uns i altres hi dediquen, tenen molt més en comú del que aparentment i d’entrada pugui semblar.

Ja veieu que no sóc pas cap llumenera. El que vaig mirar de dir en aquella jornada és, de fet, una cosa ben simple: que els recursos de l’administració són prou escassos com perquè mirem de gestionar-los de forma conjunta, transversal, posant en comú les virtuts d’uns i altres i mirant de superar plegats les dificultats que compartim. És tan simple, que m’estranya que no ho fem més.

 

One Comment

Add yours →

  1. Lídia Montero 17 Abril 2014 — 06:40

    “Superar plegats les dificultats que compartim” és molt simple … tant, que molts continuem amb aquesta màxima treballant, a poc a poc, des de fa anys, recollint fruits pels joves, amb ganes i il.lusió.
    Gràcies “llumenera” !

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: