De fet, en Franklin és poeta. És poeta de debò i ensinistrador de cavalls de debò. Ha fet docència d’un trimestre a diverses universitats, però sense allunyar-se mai de l’estable. Admet que fa recitals de tant en tant, però, com ell diu, només de Pasqües a rams. Procura no destacar mai la seva dedicació poètica. De vegades m’empipa aquesta actitud -jo dic que és falsa modèstia- però l’entenc. Quan estàs ocupat amb els cavalls, tothom veu que estàs ocupat, però quan estàs ocupat amb un poema sembla que no facis res i et sents una mica estrany o molest d’haver d’explicar què passa.
Munro, Alice. Estimada vida. Club Editor, 2013 (pag. 256). Traducció de Dolors Udina
Deixa un comentari