Treballar per l’Ateneu, treballar pel país

Aquests dies estic col·laborant en la construcció d’una candidatura que optarà a la Junta Directiva de l’Ateneu Barcelonès en les eleccions que s’han de celebrar el proper 24 de març. Es tracta de l’equip liderat per l’economista Josep Maria Carreras, en el qual ocuparé la posició de vicepresident primer, el càrrec que, en el cas de guanyar les eleccions, tindrà com a missió la coordinació de la programacio cultural de l’entitat. Estem treballant intensament en la preparació d’un programa atractiu i ambiciós per a l’entitat, però d’això ja hi haurà temps de parlar-ne quan s’inicïi formalment la campanya electoral, que s’ha de posar en marxa, segons la normativa de la casa, el dia 3 de març.

edificiAra el que em ve de gust és explicar l’alegria que em produeix embarcar-me en aquest projecte. Vaig ser gerent de l’Ateneu Barcelonès durant quatre anys, entre 2005 i 2009, amb les dues juntes presidides per Oriol Bohigas. He explicat manta vegades que vaig viure aquell període d’una banda com un gran privilegi, i d’una altra banda com una gran oportunitat professional. Va ser un privilegi perquè vaig poder treballar al costat de personalitats de primeríssima fila per transformar i modernitzar una entitat que s’ha situat històricament al centre de la vida cultural, social i política del país. Es tractava justament de promoure el retorn de l’entitat a aquest espai nuclear del país sense perdre cap dels seus valors històrics, íntimament lligats a una concepció republicana de la vida en comunitat: la pluralitat, el diàleg, l’obertura i amplitud de mires, el civisme, la democràcia sense concessions i, per descomptat, una defensa desacomplexada de la catalanitat i de la llengua.

I va ser també una oportunitat professional perquè, per aconseguir els objectius d’aquelles juntes, vaig ser el responsable de desenvolupar actuacions en pràcticament tots els camps possibles del món de la gestió cultural, en la més àmplia i extensa de les seves possibles concepcions. La revitalització associativa, amb la duplicació del nombre de socis i l’obertura de noves vies de participació; la completa renovació dels sistemes de gestió, amb la creació d’un nou organigrama professional per a l’entitat i el disseny d’una nova estructura econòmica; el desplegament d’una programació d’activitats d’una varietat, magnitud i qualitat sense referent possible en cap altra entitat privada a Catalunya; la transformació física del Palau Savassona, amb la reforma i modernització de la seva magnífica biblioteca i les obres per millorar la funcionalitat dels espais; la dotació d’una nova política comunicativa i la introducció de l’entitat en el món fins al moment inexplorat de les noves tecnologies; la refundació i el creixement qualitatiu i quantitatiu imparables de l’Escola d’Escriptura…

sala conversaHi va haver coses que van sortir bé, i d’altres que no tant. Però el resultat global d’aquells anys de treball ha estat innegablement positiu. Ningú no discuteix avui que l’Ateneu Barcelonès juga un paper rellevant en la societat civil catalana, que és espai de privilegi per a la presentació i debat de totes quantes propostes ideològiques, artístiques, científiques, culturals o socials sorgeixen a Catalunya amb un mínim relleu, i que gaudeix d’un prestigi renovat per convertir-se en plataforma de llançament de nous projectes per al país. De tot el procés que va menar a aquesta realitat actual jo en vaig ser un mer i parcial executor, de manera que cal atribuir el mèrit d’aquella petita revolució als integrants d’aquelles juntes directives, que van compaginar determinació i ambició amb coneixement i sentit comú. I tot això va ser possible mercès a la posada en pràctica de la que, per a mi, és la més preuada de les virtuts ateneistes: la gestió de la discrepància i la pluralitat a través del diàleg i el compromís.

carruatgesÉs per això que, després de quatre anys de viure allunyat de la gestió quotidiana de l’entitat, suposa per a mi un gran repte personal plantejar el meu retorn al casal de la Canauda ara ja no des d’una perspectiva professional, sinó com a soci que vol aportar tant com té i sap a la prosperitat de l’entitat. Per descomptat que tot el coneixement que hagi pogut acumular en el meu pas professional per la casa estarà al servei de la junta, però ara, a més, hi podré afegir la passió i el sentiment ateneista propi dels socis. Passió pel debat, per la controvèrsia, pel coneixement i per la inaturable voluntat de fer aportacions positives al país.

En l’equip de Carreras, a banda de jo mateix, hi són Pilar de Torres (economista), Roser Ràfols (jurista), Josep Maria Lloveras (diplomàtic), Mina Pedrós (intèrpret i relacions públiques), Lluís Domènech (arquitecte), Anna Saura (empresària), Guillem Carbonell (expert en màrqueting digital), Jesús Conte (comunicador), Rosa Maria Malet (directora de la Fundació Miró), Lluís Foix (periodista), Vicent Sanchis (periodista), Ricard Faura (tecnoantropòleg) i Miquel-Lluís Muntané (sociòleg i escriptor).

salaEm costa no tornar a parlar de privilegi en compartir equip amb totes aquestes persones. Però el que és realment important és que resulta fàcil formar-ne part. És fàcil i còmode perquè hi regnen la diversitat i els matisos, està absolutament desvinculat de qualsevol directriu política partidista, ens uneix el gust pel diàleg i el debat, i la discrepància (que també hi és, com a bons ateneistes!) es gestiona amb fair play i fins i tot de forma divertida.

escutDavant de la possibilitat de treballar per l’Ateneu durant un període que amb el temps arribarem a qualificar d’històric per al nostre país, amb el repte de convertir les sales del Palau Savassona en escenari d’algun dels debats que en poden determinar el futur, i amb la possibilitat de promoure des de la nostra entitat la construcció de propostes culturals, socials i polítiques que juguin un paper rellevant per a la nostra vida en comunitat, seria ximple i neci si no estigués content i il·lusionat. I això pretenc: transmetre la meva alegria davant d’un projecte tan estimulant.

Estic content de tornar a treballar per l’Ateneu, que és una cosa molt semblant a treballar pel país, per la comunitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: