2014. Dos poemes, una ofrena i un desig

Amics, per al 2014, dos poemes que són una ofrena i un desig.

El primer, una ofrena d’amor per als meus meus amics, vosaltres. La vida és la vida i jo sóc com sóc. Us estimo. El segon, un desig de plenitud, una exigència als qui s’entesten a posar fre a tota aspiració personal i col·lectiva. Les paraules i els versos són de Miquel Àngel Riera, però els faig meus i us els regalo.

El 2014, amb vosaltres, ens estimarem una mica més i serem un mica més com volem ser: lliures, cultes, divertits.

IMG_0340L’ofrena

(…)
I a tots vosaltres, amics,
que heu escrit el vostre nom amb el dit
per la bavor dels vidres
de la meva finestra, amor.
A tots el meu amor;
no vos puc donar la vida
perquè seria entregar-vos.
Per mor de vosaltres,
la vida és la vida i jo som com som.
(…)

Miquel Àngel Riera. Biografia. Obra poètica completa (1953-1993). Edicions del salobre, 2004

El desig

I a vosaltres que a tot quant mirau
hi deixau impresa la vostra cara d’haver arribat
i duis esmolats els moures
per la pedra llisa de les llunyanies,
us dic, amb un tremolor
de la grossor d’un puny sacsant cada lletra:
respectau el que som,
també vosaltres.
Veniu de terres de conqueridors
i us veig saltar els murs de pedra seca, baixos
com un cancell, que volten
aquesta terra marinera meva
a la qual visc arrapat
com un vell esbarzer:
duis el mirar enravenat per una memòria d’espases.
IMG_9982A cadascun de vosaltres que, tot sovint, voleu ser terra
però no poble amb nosaltres,
jo us reclam, erecte al centre
d’aquest dematí viu del mot vocat,
que tireu a la mar d’una vegada
aquesta agulla de mirar amb mal ull
que duis per on anau com una fitora
per enclavar-nos la llengua,
el tranc i la paraula.
Us deman
que deixeu a cura nostra
el planter
de les fams i els fàstics
que ens deixondeix
o potser ens dona son
sentir
tot amarant-nos els ossos.
Deixau-nos pastar el nostre pa,
després menjau-ne.
Ompliu-nos el carrer, però no el poble.
Contempleu el país
sense sagnar-lo.
Deixau-nos ser qui som.

Miquel Àngel Riera. Paràbola i clam de la cosa humana. Obra poètica completa (1953-1993). Edicions del salobre, 2004

2 Comments

Add yours →

  1. Bonics Pep, molt bonics.
    Tant els poemes com les fotos.
    Jo també et desitjo el millor, per tu i els teus, en el Nou Any 2⃣0⃣1⃣4⃣ que encetarem d’aquí una estona.
    Salut i Carpe Diem!!!

    M'agrada

  2. si, si més no contundent , amb força i energia.
    Molt bon any!!
    i un desig també d’amor i llibertat per a tots vosaltres
    Gràcies Pep
    Una forta abraçada

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: