La fi de l’ús lliure de la intel·ligència

Esquela de humanitatEn suma: en aquests plans -els de Lisboa, que es refan continuament; el de la Sorbona, del 1998,  el de Bolonya, del 1999- tot està pensat des de l’òrbita de la política d’inserció i de rendibilitat econòmica pròpia de les societats neoliberals, en detriment d’allò que fa més nosa a aquestes societats: l’ús indiscriminat i lliure de la intel·ligència, la crítica i la dissensió intel·lectual. En el nostre terreny, doncs, que és el de les Humanitats, el Pla Bolonya ens aboca inevitablement a la negació de la pràctica i l’essència mateix del saber; i, el que és pitjor -perquè està arbitrat des del punt de vista d’una desitjada harmonia universal i pau perpètues en el si de les universitats i dels Estats-, el Pla farà que es fongui del tot, a les facultats de Lletres, el caràcter que ostentaven, des de fa almenys dos segles, de “guardians de les metamorfosis” (Elias Canetti), crítics de les convencions econòmiques, socials i polítiques en què es fonamenta l’Estat del benestar i defensors d’un ús absolutament lliure de la intel·ligència.

Llovet, Jordi. Adéu a la Universitat. L’eclipsi de les humanitats. Galàxia Gutenberg, 2011 (pàgs. 182 i 183)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: