Ocaña, l’Ateneu i la llibertat

ocana_la_memoria_del_sol_2L’Ateneu ha homenatjat Ocaña (11/11/13) en un acte senzill i directe, però carregat d’emotivitat i amb una profunda significació. Trenta anys després de la seva mort, família i amics en reivindiquen la memòria i busquen amb afany el seu reconeixement. Promouen un museu en el seu poble natal, Castillana, a Sevilla, i reivindiquen una exposició a Barcelona durant 2014. La CUP ha fet seva la petició i ha entrat una proposta de resolució a la Comissió de Cultura del Parlament per fer possible el reconeixement públic d’aquest creador inclassificable, icona d’una Barcelona que en els darrers anys del franquisme i durant els primers anys de la transició democràtica va contribuir com pocs a eixamplar els espais de tolerància social i llibertat a Catalunya.

Els amics i promotors d’aquestes iniciatives les han explicat a l’Ateneu i han demanat suport per realitzar-les, però allò més significatiu de l’acte ha estat la recuperació, durant una bona colla de minuts, de l’esperit que va personificar Ocaña. El format era ben simple: un breu audiovisual amb imatges de l’artista i la seva obra, la presentació de la campanya per al seu reconeixement, i el record divertit i gamberro dels seus incondicionals. Hem sentit dalt de l’escenari de l’Ateneu al germà d’Ocaña, a Carles Flavià, a Nazario i a un bon grup d’amics que des del públic han evocat l’alegria de viure de l’homenatjat. No recordo actes a l’Ateneu amb un desplegament tan generós de renecs i amb una defensa tan desacomplexada de la llibertat personal. El que explicaven tant podia valer per defensar grans i nobles ideals, com per elevar a la màxima expressió de llibertat els comportaments més quotidians i aparentment simples, passions carnals, vicis confessables i trapelleries que avui ens podrien semblar banals però que quaranta anys enrera eren un autèntic desafiament a les autoritats retrògrades i a la cultura benpensant i carrinclona.

LRDV-OCAÑA-FOTO-PIETER-VANDERMEER-01-420x570Se m’ocorren pocs actes en els quals sigui possible expressar d’una forma tan neta i clara la passió per la llibertat i l’expressió individual i col·lectiva. Poques causes amb les quals pugui alinear-se amb tanta coherència l’esperit necessàriament plural i lliure d’un Ateneu. Avui al casal del carrer de la Canuda hi havia una de les versions que més m’agraden de l’Ateneu Barcelonès. N’hi ha unes quantes que representen amb igual encert l’esperit ateneista, però no sé si en trobaria cap que la superés en dignitat i altura de mires. L’Ateneu que he vist avui era divertit, transgressor, transcendent, bell, apassionat, reivindicatiu, enjogassat, valent, entremaliat.

M’ha agradat assistir a l’acte d’avui, certament. Però en sortir de la sala no he pogut evitar preguntar-me quina causa seria avui equiparable a la que defensaven als anys 70 Ocaña i els seus amics. Quin projecte seria avui tan transformador, tan net, tan necessari? Quin projecte ocuparia avui l’escenari de la sala Oriol Bohigas de l’Ateneu de forma tan merescuda?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: