Patrimoni i reaccionaris

oriol-bohigas-1…el vell ideal de la preservació del patrimoni arquitectònic s’ha convertit, en molts casos, en una simple cuirassa del reaccionarisme. Cal tenir la valentia d’oposar-se a aquests personatges empolsats de caspa. Siguem, fins i tot, més addictes a la història. Vull dir, al curs de la història. Les ciutats s’han fet sobre les pròpies runes. Si ara tenim una major sensibilitat per les restes històriques, el que hem de fer és integrar-les -quan això sigui possible- com una de les dades en l’organització del projecte. Però vigilant de no enganyar-nos ni d’enganyar el públic. A vegades, aquesta major sensibilitat pel testimoni històric és només el refugi d’una manca de capacitat de proposta creativa i unes ganes de no moure res, de quedar-se en allò que ha fixat el consens dels benestants i els aprofitats. I sovint -gairebé sempre- un  menyspreu per la real societat que ens envolta, més enllà de les nostres élites, una societat que té una visió molt més progressiva de la vida i de la cultura.

Bohigas, Oriol. Combat d’incerteses. Dietari de records. Edicions 62, 1989 (pàg. 141).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: