Un llibre és una cosa ben estranya -em va contestar-. Recorda un vaixell acabat de bastir, llançat a la mar per primera volta, al qual ningú no sap què li succeirà (…). Un llibre és quasi com un fill; un fill que crees, eduques, i que un dia hauràs d’acomiadar, de donar-li la llibertat i de deixar-lo navegar sol, amb el seu rumb. Per això el comiat, el punt final, sempre és difícil de posar… Sempre el demores, perquè acomiadar-se sempre és trist.
Domínguez, Martí. El secret de Goethe. Edicions 62, 1999 (pàg. 86).
Variacions 
Deixa un comentari