Bolaño, la trampa

bolañoNo ha estat una exposició més. Després de visitar Arxiu Bolaño 1977-2003 al CCCB renovo i actualitzo sobtadament la passió per explorar i viure la literatura. No és que mai me n’hagin faltat les ganes, però hi ha estímuls que eleven a la màxima intensitat  les nostres passions més quotidianes i assumides i confirmen l’encert de situar-les al cim de les prioritats personals. I no hi ha estímul millor que immergir-se en l’univers de Roberto Bolaño per continuar confiant un alt percentatge de la pròpia felicitat a la literatura. A la vida, de fet.

Ara que fa ja deu anys que va morir Roberto Bolaño m’agafo la visita a l’exposició com un homenatge a les moltes hores que, fa ja força temps, vaig dedicar a llegir-lo. El descobriment d’un autor que t’omple i t’absorveix queda sempre registrat a la memòria del bon lector i si, com en aquest cas, el gaudi aconseguit amb la lectura és del màxim nivell, costa poc reviure les sensacions experimentades. Però ara ja fa força temps que no el llegeixo i, tot que encara hi ha algun llibre que s’ha lliurat de la meva avidesa, no tinc cap obra seva en llista d’espera a les meves prestatgeries. Fins avui, el capítol Bolaño era una etapa brillant i sucosa de la meva història lectora però, tot i que no diré que l’havia tancat definitivament perquè això no passa mai amb un autor que t’estimes, no entrava en les meves previsions a curt i mig termini (a llarg termini no en faig mai) tornar-m’hi a submergir. Fins avui.

Mercès a l’exposició he tornat a experimentar l’excitació provocada per la lectura dels llibres del xil·lè, la sensació indescriptible que es produeix quan els límits entre literatura i vida es dilueixen progressivament davant del teu nas fins arribar a desaparèixer del tot. La complexa aventura literària ideada i duta a la pràctica per Bolaño és un imant d’atracció irresistible que obre multitud de portes al lector, que se sent temptat a creuar-les i a explorar amb la càrrega del propi bagatge personal els mil viaranys suggerits per l’autor. Per això quan llegeixes un Bolaño, en vols un altre. I després un altre. I cada cop que n’acabes un et preguntes si encara en queda algun que no hagis llegit.

Però ara sé que això no només et passa quan el descobreixes. Et torna a passar quan, al cap del temps (dels anys, de fet), per un atzar o per un estímul pervers (com l’exposició) tornes a ensopegar amb ell. No és possible aproximar-se a l’univers Bolaño sense quedar-hi atrapat. És una trampa en la qual caus repetidament i, ara ho sé, cíclicament.

Si no voleu llegir Bolaño, no aneu a l’exposició del CCCB. Ara bé, si hi aneu, resigneu-vos a hipotecar un elevat percentatge de les vostres lectures immediates i futures. Absorvent, obsesiva, omnipresent, estimulant, excitant, deliciosa, però una trampa, al cap i a la fi. Jo hi he caigut. Altre cop.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: