Barcelona és…

barbalBarcelona és una casa on les finestres no donen al carrer (…). Barcelona és tot a una hora. Quan no ha arribat és massa aviat, quan ha passat aquella hora ja és massa tard (…). Barcelona és el cel lluny i els estels espantats. És un cel humit i una pluja molt grisa (…). Barcelona és no conèixer ningú (…). Barcelona és un pa petit que s’acaba cada dia i és llet d’ampolla, molt blanca, sense nata i amb un gust primet. Barcelona és un soroll sense paraules i un silenci pastós ple de records concrets (…). Barcelona és aprendre a callar més i més. Fins que em pregunten alguna cosa. Barcelona nit és una escapada cada dia. Comença amb un soroll llargarut d’ascensor i galopa per corriols i boscos. S’atura en qualsevol lloc de la contrada i escolta les campanes. Toc de festa, toc de rosari…, fins que no arriba el toc de morts no m’adormo, i llavors els somnis són llargues converses que no puc fer desperta. Molts camins, fins em desperto amb el somriure o la rialla a punt d’esclatar per una cosa que diem. Algun camí Barcelona és algú de Pallarès que baixa a visitar-se i que porta una engruna d’olor de fem de vaca o d’herba seca, tot i que s’ha rentat com cal. Però potser allà, ben endins de les ungles o en un raconet dels cabells carreteja l’olor diària que m’omple d’alegria.

Barbal, Maria. Pedra de tartera. Columna, 2012 (pàgs. 105 i 106).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: