Els ateneus són xarxa

pep_montesLa Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC) em va encarregar una ponència per a la trobada d’entitats que es va celebrar a l’Ateneu de Sant Just Desvern el 4 de maig de 2013. La FAC complia 30 anys de vida, i va organitzar una jornada formativa i de serveis per als dirigents dels ateneus associats. En aquest marc, em van demanar que expliqués, amb to didàctic i estil directe, quatre idees o conceptes clau per aconseguir que la gestió d’aquestes entitats sigui exitosa.  Vaig desenvolupar la idea que els ateneus, al cap i a la fi, són expressió viva de la ciutadania, i que si no segueixen el ritme dels canvis socials no compleixen les seves finalitats fonamentals.

Si us ve de gust, trobareu el guió desenvolupat de la xerrada en aquest enllaç, i si no us fan por les sobredosis, mireu-vos el meu bolo sencer, en aquest video. Però si no us sobra el temps ni la paciència, reprodueixo tot seguit la reflexió amb què vaig tancar la meva intervenció, mirant d’enllaçar la tradició ateneista amb les xarxes socials i l’anomenada wikinomia.

El tòpic erroni contraposa tot sovint la cultura ateneista a la modernitat. I el tòpic simple es recolza tot sovint en la tecnologia de la informació i la comunicació per explicar que la cultura ateneista n’està ben allunyada. Penso que no hi ha res més fals. Si som capaços d’entendre quina ha estat la tasca històrica dels ateneus i d’extreure idees i pautes de comportament de la seva trajectòria en els períodes durant els quals han esdevingut referències culturals i intel·lectuals, ens adonarem que els valors i criteris en què s’han fonamentat, salvant distàncies temporals i tecnològiques, són pràcticament els mateixos que hi ha al darrera de l’actual món d’internet, les xarxes socials i la cultura col·laborativa. Vinc a dir, simplement, que la continuïtat lògica de la tasca històrica dels ateneus ens porta avui a assumir els principis bàsics del món en xarxa.

trobadaentitats_xarxessocialsL’anty 2006, en el seu llibre Wikinomia, Don Tapscot i Anthony D. Williams definien els quatre principis que, segons ells, fonamenten els nous paradigmes de desenvolupament i progrés humà basats en l’ús i aplicació d’eines tecnològiques. Tot seguit, resumeixo el sentit d’aquests quatre principis. Llegiu-los i, mentre ho feu, intenteu imaginar que no han estat escrits pensant en el desplegament de les tecnologies de la informació i la comunicació sinó en la simple descripció de l’esperit ateneístic. Jo no hi sé veure grans diferències.

Obertura
Des de tots els punts de vista. No hem de tancar-nos en la nostra pròpia organització. Transparència, informació a tots els nivells, acceptació de propostes externes, petició d’ajuda quan sigui necessari, permanent recerca de canvis i actitud constant d’experimentació.

Interacció entre iguals
A la xarxa oblidem gerarquies, perquè el coneixement, l’enginy, la capacitat, l’interès de les opinions, no depèn de l’autoritat o càrrec de cadascú. Totes les aportacions són ateses de la mateixa manera i no s’estableixen filtres en funció dels nivells de responsabilitat.

Compartir
No has de guardar res per a tu. Les innovacions, el resultat de les probes i experiments, els dubtes, els èxits, els fracassos… Tot allò que deriva dels nostres propis processos pot ser útil a altres, els estalviarà errors que nosaltres hem comès i els donarà accés a solucions que nosaltres hem posat a prova. Si compartim el nostre coneixement podrem tenir accés també al coneixement dels altres. D’altra banda, quants més siguem pensant o treballant en un mateix tema, majors són les possibilitats de trobar solucions eficaces.

Actuació global
El món es fa petit. No ens limitem al nostre entorn immediat. Les solucions que busquem poden arribar de qualsevol racó del món. Només és necessari que la nostra informació circuli i que no posem excessius límits als receptors dels nostres missatges. Multipliquem les possibilitats d’èxit si multipliquem el nostre radi d’acció.

Obertura, interacció entre iguals, compartir i actuació global. Jo diria que no només no desentonen com a principis generals d’un ateneu actual, sinó que són, probablement, una manera magnífica de descriure els fonaments que són en els seus orígens. Qui diu que els ateneus són cosa del passat?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: