Dònuts farcits de melmelada

baxterSaul, va pensar Patsy, era com una d’aquelles pastes dolces que de bon començament sembla que no en tens mai prou: les devores. I després, quan ja n’has tingut prou, et vols deslliurar d’aquella addicció, però no pots, no hi ha manera d’aturar-se. Aquells dònuts farcits de melmelada no desapareixeran mai de la teva vida, perquè en un moment determinat t’havies delit per ells. Lentament però implacablement, t’acabaran engreixant.

Baxter, Charles. Saul i Patsy. La Magrana, 2004 (pag. 71). Traducció d’Ernest Riera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: