Saul, va pensar Patsy, era com una d’aquelles pastes dolces que de bon començament sembla que no en tens mai prou: les devores. I després, quan ja n’has tingut prou, et vols deslliurar d’aquella addicció, però no pots, no hi ha manera d’aturar-se. Aquells dònuts farcits de melmelada no desapareixeran mai de la teva vida, perquè en un moment determinat t’havies delit per ells. Lentament però implacablement, t’acabaran engreixant.
Baxter, Charles. Saul i Patsy. La Magrana, 2004 (pag. 71). Traducció d’Ernest Riera
Variacions 
Deixa un comentari