Tombuctú

Lleó l'AfricàEncara que jo fos més eloqüent, encara que la meva ploma fos més dòcil, hauria estat incapaç de descriure el que se sent quan, després de setmanes de travessia esgotadora, els ulls llatzerats pels vents de sorra, la boca tumefacta per una aigua salada i tèbia, el cos cremant, brut, el cos cruixit de dalt a baix, veus aparèixer finalment els murs de Tombuctú. Es veritat que al final del desert totes les ciutats són belles, tots els oasis s’assemblen al jardí de l’Edèn. Però enlloc la vida no m’ha semblat tan somrient com a Tombuctú.

Maalouf, Amin. Lleó l’Africà. Proa, 1998 (pàgina 203). Traducció de Xavier Lloveras Puchercós.

Mezquita-Djingareyber-en-Tombuctú

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: