La cultura en risc: entre l’austeritat i l’eficiència

cover_issue_19584_ca_ESEls darrers dies de gener la revista Item, editada magníficament pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya (COBDC) ha alliberat per a la consulta pública un article que vaig escriure pels volts del mes de maig de 2012. La revista es va publicar el mes de novembre passat, però per protegir els serveis als seus col·legiats, mantenen la política de reservar en exclusiva els seus continguts durant un parell de números. És així que, només des de fa uns dies, podeu accedir lliurement a l’article que em van encarregar i que duu el mateix títol que aquest post.

dansaCal ressaltar, per tant, que l’article es va escriure ara fa gairebé un any i que, en conseqüència, algunes de les referències al moment polític poden haver quedat superades. En els temps que corren, dotze mesos poden modificar substancialment els referents de l’actualitat i poden passar factura fins i tot a anàlisis que busquen cert grau de profunditat i, per tant, de permanència. Poc podíem imaginar el maig de 2012 que un any després tindríem un govern encara convergent però puntejat per ERC, amb un PSC en caiguda lliure i amb un procés independentista desfermat fins molt més enllà del que hauríem imaginat els seus defensors, amb declaració parlamentària de sobirania inclosa. Però en el meu article el procés sobiranista no hi té cap paper. Hi parlo de cultura més enllà del marc institucional i polític que l’acull. En algun moment faig referència a una situació política en què una única força política fa i desfà a plaer, i és ben cert que avui, tot i que la força política en qüestió continua manant, ja compta amb topalls i condicionats ben diferents. Tot i que no pas, pel que sembla, en l’àmbit de la cultura. I també és cert en el meu text es parla de la hipòtesi d’un canvi de model cultural que ara, per a molts, ha deixat de ser una possibilitat per convertir-se en una realitat que avança a grans gambades.

ratoliPerò malgrat aquests canvis d’escenari, els elements centrals de la meva tesi es mantenen, crec, inalterables i vigents. Apel·lo a la responsabilitat d’uns dirigents que es podrien veure temptats a aprofundir en determinats canvis emparats en la feblesa de la societat civil, castigada pel rigor d’una crisi sense precedents, amb capacitat molt disminuïda de defensar valors culturals que en altri moment potser ens haurien semblat indiscutibles. No refuso el canvi, però exigeixo rigor i criteris racionals. Refuso anàlisis frívoles del nostre sistema cultural i denigro crítiques fàcils a les etapes anteriors. Denuncio la tant lamentable com freqüent pràtica política de destruir l’obra dels antecessors per simple fet de ser d’un color polític diferent o de tenir criteris divergents, i reclamo la valentia de confesar la voluntat d’un canvi de model sense camuflar-lo sota els rigors de la recessió econòmica. Només si ens expliquen amb claredat i transparència els criteris i les raons que emparen la nova proposta de model, podrem jutjar-ne les virtuts i els defectes. Demano, en essència, que ni l’austeritat ni la pretesa voluntat d’eficiència actuïn com a coartades per defensar transformacions que no hi tenen res a veure. Si volen canvis, que els defensin a cara oberta, amb arguments, i que, per tant, ens donin l’oportunitat de combatre’ls si no hi estem d’acord.

Si fa no fa, això és el que intento explicar a La cultura en risc: entre l’austeritat i l’eficiència

cnstruccio

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: