Era una experta en relacions públiques quan aquí ningú no sabia que aquesta disciplina podia ser matèria d’estudi. Va voler ser intèrpret de conferència quan per fer-ho calia ser autodidacta. Quan estudiava, encara adolescent, li deien despectivament “la europea” perquè viatjava i parlava idiomes en un país que encara no s’havia tret la son de les orelles. I ara, amb més de set dècades a l’esquena, després d’haver trepitjat salons, auditoris i sales de conferències de mitja Europa i amb una agenda de contactes que faria morir d’enveja el periodista més reputat, se li il·lumina la cara quan et diu que les seves passions són la comunicació i la cultura. Ves que no fos una gestora cultural abans que ningú no parlés de gestió cultural. Dimecres, dia 12, del mes 12 de l’any 12, tindré una conversa amb Mina Pedrós, sense cap mena de dubte, una ateneista singular. A dos quarts de vuit del vespre. A l’Ateneu Barcelonès, evidentment.
Deixa un comentari