La nació, racional i sentimental

Imagen (2)He parlat amb el socialista Serra i Moret, home fi, intel·ligent, d’aspecte i gest britànics, que es passà la joventut a l’Amèrica del Nord (…). M’explicà per què s’allunyà del Catolicisme, no pas voluntàriament, diu, sinó com seguint una òrbita fatal del seu esperit. Però la seva sensibilitat es commou davant el culte religiós: la predicació, la litúrgia… És un religiós estètic, però intel·lectualment materialista. Parla escoltant-se, amb gest contingut i expressió justa. Però, en el fons, és un sentimental, revestit d’un gèlid racionalisme.

Manent, Marià. El vel de maia. Dietari de la Guerra civil (1936-39). Edicions Destino, 1975 (pàg. 168).

 

ImagenLa nacionalitat no és un dret, sinó un atribut, una condició dels catalans, com ho és de tots els pobles que tenen una vida, una història i una cultura pròpies. Nacionalisme és un concepte balder, al nostre entendre, nociu. Una exacerbació de la nacionalitat no es concep, com no es concep l’exacerbació de cap facultat o de cap funció natural, gairebé diríem fisiològica. El terme i el concepte són aplicables als qui tracten d’imposar als altres la pròpia nacionalitat, com els castellans o els francesos, i això és una simple aberració.

Serra i Moret, Manuel. Ciutadania catalana. Breviari de cogitacions, remarques i orientacions per als catalans. Lletra Viva Llibres, 1978 (pàg. 163).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: