La clenxa convergent. Observatori de campanya d’un diletant (II)

Aquest observatori, que no és en absolut sistemàtic, que és impúdicament parcial, voluble i capriciós, ha centrat ara la seva atenció en la melena del candidat per excel·lència d’aquestes eleccions. La massa capil·lar de Mas ha estat un dels atractius físics, gens menor, que l’ha ajudat a superar amb nota set anys d’oposició, a guanyar sense despentinar-se les darreres eleccions, i a exercir amb notable i estudiat aire institucional la Presidència de la Generalitat. Poca broma, amb la melena de Mas. Però l’exercici del poder passa factura, i hi ha una destacable coincidència en els experts d’imatge a afirmar que les tensions i els patiments deixen petja i marca en el cabell. I si no, fixeu-vos en la proliferació de cabells blancs a la testa de l’omnímode Barack Obama; quatre anys de batalla contra l’stablishment nordamericà no són poca cosa, i de totes les seqüeles físiques, els cabells blancs són les més visibles, tot i que segurament no les més greus.

Però la variació cromàtica no és l’afectació que pateix Artur Mas, sinó la pèrdua de cabell. O és que jo sóc l’únic que s’ha adonat que la hiperbòlica clenxa de Mas va de baixa? Encara es manté alta i orgullosa, i encara belluga sinuosa quan l’home s’exalta, pres per l’exitació de l’exercici polítc. Però, ai las! està clarament menys poblada, fins al punt que les clarícies capil·lars han iniciat una maniobra d’encerclament per enfilar-se a dreta i esquerra de la prominent massa cabelluda de la icona convergent, conquerint a marxes forçades la testa presidencial. Que no ho veieu? La clenxa de Mas va de baixa.

Serà aquest el preu de la independència? No sé si cal que ens posem tan dramàtics, però començo a pensar que els assessors d’imatge convergents, que de forma tan cuidada i meticulosa han planificat la campanya, haurien de començar a preveure un canvi estètic. Coincidireu amb mi que no hi ha cosa més llastimosa en un home adult que la insistència a dissimular la calvície incipient amb maniobres dilatòries de patètic resultat visual. No voldria remetre els lectors a l’exemple radical del senyor Anasagasti, que sortosament, i sense menystenir gens la seva capacitat de fer-ho, no té l’àrdua missió de liderar  “la voluntat d’un poble”. La imatge de la seva calvície patèticament tunejada amb quatre faixes (no sé com dir-ne, francament) de cabells mal endreçats, no és la més estimulant quan un país sencer s’hi ha de posar al darrera (o al davant, tant li fa) per conquerir la seva llibertat. Lliures sí, però mínimament presentables també.

No voldria pas dir que les clarícies d’Artur Mas estiguessin a la lamentable alçada del senyor Anasagasti, però la clenxa convergent comença a perdre els seus atributs erèctils i això posa en risc la nacional inflamació de la parròquia nacionalista. Senyors assessors, adverteixin Mas que potser cal un canvi (discret i ple de seny, com tot ell) d’estratègia capil·lar. Segur que algun perruquer expert serà capaç de recomanar algun retoc que mantingui alt el nivell estètic del candidat i que, sobretot, li permeti arribar al final de la campanya sense destrempar (ja em perdonareu l’expressió) els i les fans de l’ídol.

En fi. Ja em perdonareu la digressió capil·lar. Però és que la campanya no dona gaires alegries, i el nivell d’aprofundiment en els programes electorals i el to del debat públic fan recomanable buscar entreteniments una mica més passadors. Prometo que demà miraré de ser una mica més transcendent.

3 Comments

Add yours →

  1. El pentinat Anasagasti rep el nom de “cortinilla”. En podem dir cortineta. Fet i fet, el ridícul és el mateix.

    Hi, per cert, Pep, hi ha el rumor que en Mas s’està fent implants capil·lars molt a poc a poc. Caldrà seguir-ho.

    M'agrada

  2. Pep, un homenatge a part de la teva família política?
    Per cert (i perdona la meva ignorància) he hagut de buscar “diletant” a l’optimot…i no crec que aquesta paraula et defineixi pas!

    M'agrada

  3. Hola, Yolanda.
    Em sembla que hauràs de revisar la idea que tens de la meva “família política”. D’altra banda, tampoc cal definir-me com a diletant. Es tracta d’un estat transitori per a temps prosaïcs de campanya.
    Això sí, estic encantat que em llegeixis.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: