La contradicció productiva

“Cal discutir-ho tot! Tot! La coincidència ens deixa en repòs però és la contradicció la que ens fa productius” ens deia Goethe, fora de si, trasbalsat per l’exercici dialèctic. En fi, no us voldria avorrir, però l’autor del Werther va representar per a nosaltres el despertar de la nostra pobra i esmorteïda imaginació. Era un revulsiu contra el tedi, contra la quotidianitat, contra l’estancament: un terratrèmol que ho capgirava tot, que treia espurnes de la pedra més porosa, que aconseguia fruits de l’arbre més infèrtil. La seua conversa ens recordava un jardí curull de flors en el qual, encegats per aquella esplendor general, no encertàvem a collir-ne cap. Goethe ens enardia els cors, ens els omplia d’idees, de colors, de perfums, i ens adormíem somniant en la primavera.

Domínguez, Mártí. El secret de Goethe. Edicions 62, 1999 (pàg. 45)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: