Moreno, singular i independent
Aquí teniu el tube de la conversa que vaig mantenir l’11 d’octubre amb Eduard Moreno, en el marc del cicle Ateneistes Singulars, a l’Ateneu Barcelonès. Moreno ha estat durant molts anys un autèntic maldecap per als planificadors urbanístics de l’administració que treballen amb escassos escrúpols i amb tècniques molts properes a l’especulació pura i dura. Advocat especialitzat en urbanisme, instrument de lluita dels moviments veïnals que durant els darrers anys del franquisme combatien la Barcelona que Porcioles ens va deixar com a herència, i litigador incansable per denunciar les maniobres legals de tants gestors públics que durant les dues primeres dècades democràtiques miraven d’esquivar la norma i l’interès ciutadà. Fou activista destacat en els moviments fundacionals de l’actual PSC i crític impenitent del que ell anomena oligarquies autoritàries. Va compartir textos amb Martí Jusmet i amb Manuel Vázquez Montalbán, es va passejar per tota mena de tertulies de denuncia dels mitjans de comunicació i va voler fer pedagogia sobre la personalitat catalana amb la mirada d’un fill de Granada. És, d’altra banda, expressió viva d’un determinat model d’ateneista, apassionat de la conversa i la discussió, ànima actual d’una de les tertúlies més cèlebres i concorregudes de l’Ateneu Barcelonès, i membre de la seva junta directiva durant catorze anys, sota la presidència primer d’Heribert Barrera i després de Jordi Sarsanedas. Aquí teniu gairebé dues hores de conversa, mirant de recòrrer de forma entretinguda (això espero) els seus vuitanta anys de vida.
Variacions 
Deixa un comentari