Però la posteritat és com la vellesa: esborra sense pietat tot allò marginal i secundari, i sols perdura en la memòria allò que per algun imponderable excel·leix entre les boires del temps (…). Aquesta és la gran meravella de l’art: quan escrivim la primera ratlla d’una novel·la o dibuixem sobre la tela el primer traç d’un retrat, mai no sabem quins estranys capricis guiaran la posteritat d’aquest treball. I aquesta és, en definitiva, la gran meravella de la vida: mai no sabem quan treballem per a la immortalitat.
Domínguez, Martí. El secret de Goethe. Edicions 62, 1999 (pàg. 252).
Variacions 
O també:
“A fin de cuentas, como dice J.M. Coetzee, una de las cosas que la gente no suele comprender de los escritores –los escritores serios, por lo menos- es que uno no empieza por tener algo de lo que escribir y entonces escribe sobre ello, sino que es el proceso de escribir propiamente dicho el que permite al autor descubrir lo que quiere decir.”
Enrique Vila-Matas, al pròleg de En un lugar solitario (Narrativa 1973-1984)
M'agradaM'agrada