Variacions

En Carlos la va veure passar, xerrant, mirant a terra, amb un punt de vergonya pel fet de ser al carrer. Sempre es demanava si ella l’havia vist, si sabia que era allà només per mirar com passava. Mai n’havien parlat, d’això, ni ell ni ella. Però la Glòria sabia que cada dia, en qualsevol lloc, al carrer, sortint o entrant d’una botiga, en qualsevol moment, ell la mirava; i en Carlos sabia que ella ho necessitava i ho seguia fent, sense estar gaire segur de fer-ho bé. També era un amor, com el dels adolescents, que vivia de lluny, d’amagat, sense fer fressa ni encendre focs fora de casa. Però allò que amb quinze o setze anys emociona i fa viure, a partir dels trenta fa mal i, passats els quaranta-cinc, provoca una tristor infinita.

Vehí, Agustí. Quan la nit mata el dia. La Negra, La Magrana, 2011 (pàg. 108).