Lleure educatiu: professionalitat, qualitat i seguretat

Estem tan habituats a sentir a parlar del lleure educatiu i el tenim tan integrat en la nostra quotidianitat que correm el risc d’oblidar la seva singularitat. La idea bàsica de concebre tot espai de lleure i oci com un instrument d’educació no està pas assumida de manera universal. El fet que a Catalunya una llarga i àmplia tradició en aquest camp ens hagi fet familiar i gairebé natural la noció de lleure educatiu ens pot fer caure en l’error de pensar que aquesta és una batalla guanyada, una fita assolida que no admet marxa enrera. Res més incert.

La multitud d’estímuls que genera avui el món de la comunicació, la facilitat d’accés a tota mena d’entreteniments que ofereixen les tecnologies i la recerca de satisfacció i rendiment fàcil a què ens porta l’actual dinàmica econòmica són elements que, sense ser negatius en si mateixos, ens aboquen al perill de la banalització de la nostra feina. L’educació en el lleure té moltes virtuts, però ens obliga també a la màxima exigència si volem garantir la seva pervivència: no podem descuidar en cap moment la qualitat, la intensitat ni la constància en el seu cultiu.

És per això que quan s’acosta una nova temporada d’estiu, cal que els professionals que gestionen, encarreguen o coordinen activitats de lleure educatiu siguin molt conscients de la responsabilitat que assumeixen. D’organitzacions que treballen en el camp del lleure educatiu n’hi ha tot l’any i, de fet, constitueixen un sector econòmic cada cop més rellevant, però és habitualment durant la temporada d’estiu que obtenen major visibilitat, el moment en què es construeix majoritàriament la opinió que en té la ciutadania. De feina en fem tot l’any, però durant l’estiu hi ha gairebé sempre un plus d’exposició pública; és el moment en què ens observen amb major atenció. Per aquesta raó és especialment important fer evident i clar el rigor amb què, per definició, es treballa des del lleure educatiu, tant si ens fixem en el món empresarial com si observem el món associatiu. Tres idees no es poden perdre de vista en cap moment: professionalitat, qualitat i seguretat.

No ens duguem a engany: que l’origen del lleure educatiu tingui molt a veure amb els moviments associatius i hagi crescut i s’hagi difós en bona mesura gràcies al voluntariat no ens ha de fer pensar que els seus responsables no requereixin un grau rellevant d’especialització. Qualsevol persona que assumeix la responsabilitat de conduir un grup d’infants o joves ha de ser conscient que s’introdueix en un món ple d’exigències i necessitats que només es poden cobrir si es tenen els coneixements adequats, unes aptituds ben treballades i una experiència ben contrastada. No cometem l’error de pensar que una activitat de lleure educatiu serà més adequada si l’executa un associació, o una empresa o una administració pública. Des d’aquestes tres instàncies es pot fer, indistintament, una molt bona feina, però també des de qualsevol d’aquestes instàncies es poden cometre errors greus. Un bon projecte de lleure educatiu no ve definit per la titularitat del seu organitzador, sinó per la professionalitat amb què es treballa. I professionalitat, ho repeteixo, vol dir formació, aptituds i experiència. Sigui qui sigui el qui desenvolupi els vostres projectes, demaneu-li professionalitat.

La segona idea que em sembla fonamental és la de qualitat, especialment rellevant avui, en el context de crisi econòmica en què vivim. La retallada és la norma universal que condueix totes les nostres activitats i s’ha generalitzat l’actitud de demanar més que mai, amb menys recursos que mai. Ben segur que tots podem arribar a ser més eficients i a millorar el rendiment del nostre treball, però tot té un límit. Hem d’evitar que el preu es converteixi en l’únic criteri de selecció dels nostres serveis o projectes de lleure educatiu. El preu més barat pot venir associat a continguts simples, a professionals mal pagats, a una seguretat deficient, a un desconeixement del context o l’entorn més immediat o, simplement, a un incompliment escandalós de normatives. En el lleure educatiu la qualitat no és una opció. Si el projecte que desenvolupem no és de qualitat, el que estem fent no és lleure educatiu.

Els nivells d’exigència pel que fa a seguretat s’han incrementat molt durant els darrers anys. Tota mena de normatives i disposicions legals miren de garantir que les activitats realitzades amb infants i joves compliran amb un ampli reguitzell de mesures sobre higiene, alimentació, prevenció, pràctiques esportives i tota mena d’aspectes relacionats. Però tampoc no se’ns ha d’escapar que la capacitat de l’administració de fer-ne seguiment és limitada. Tots els estius afloren arreu del territori dotzenes d’activitats pressumptament de lleure educatiu que no es notifiquen formalment, que no estan supervisades o dirigides per professionals, que obvien la majoria de normes vigents i que, en conseqüència, subestimen la importància de la feina que fan i que, al marge de la seva legalitat, incorren en greus riscos. Hi ha un munt d’empreses i entitats que són altament escrupulosos en el compliment de les normatives i que adopten mesures de seguretat que fins i tot van més enllà del que recomana l’administració. Treballeu amb elles i deixeu de banda totes les organitzacions que menystenen la seguretat. No us faci por dir que no, dibuixeu amb claredat el límit entre la seguretat i la irresponsabilitat.

A Catalunya hi ha un munt de petites i mitjanes empreses que treballen en el sector del lleure educatiu d’una manera admirable, promovent sense concessions els valors que li són propis, i comptem també amb una infinitat d’associacions que en mantenen viu l’esperit, sense devaluar els seus continguts i pràctiques. Així doncs, n’hi ha per triar, segons els interessos i els criteris de cadascú. Si teniu la responsabilitat de contractar un servei de lleure educatiu, no us la jugueu; no el deixeu en mans de persones no professionals, no us fixeu només en el preu de l’activitat, no baixeu l’exigència de seguretat. El lleure educatiu serà professional, serà de qualitat, serà segur… o no serà.

(article publicat el 23 d’abril al butlletí electrònic E-Joventut, de la Direcció General de Joventut)

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: