La voluntat estètica

-L’art és la meva salvació, però no pot ser la salvació de la humanitat. (…)
-Qui pot explicar Auschwitz?
-Els que l’han viscut. Els que l’han creat. Els estudiosos.
-Sí. Tot això constarà; i han fet museus per recordar-ho. Però faltarà una cosa: la veritat de l’experiència viscuda: això no es pot transmetre amb un estudi.
En Bernat va tancar els fulls lligats i va mirar el seu amic i va dir i?
-Només es pot transmetre a través de l’art; de l’artifici literari, que és el més proper a l’experiència viscuda.
-Collons.
-Sí. La poesia cal més que mai després d’Auschwitz.
-És un bon final.
-Sí, crec que sí. O no ho sé. Però penso que és una de les raons de la persistència de la voluntat estètica en la humanitat.

Cabré, Jaume. Jo confesso. Proa, 2011 (pàgs. 654 i 659)

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: