Autarquia cultural

…el nacionalisme té sempre una màcula anticultural, és a dir, una tendència contra la cultura entesa en termes de progressió social i intel·lectual, tal com l’havien entès els ideals de raó de l’humanisme cosmopolita. Ja ho va denunciar Julien Benda a La trahisson des clercs: hom abandona els valors immutables i totes les nacions s’entesten a tancarse en elles  mateixes i posar-se contra les altres, en la seva llengua, el seu art, la seva filosofia, en les especials cultures locals. Un cert nacionalisme -el que no és conseqüència de la justa reacció contra l’opressió d’un altre nacionalisme, per exemple-, a base de reivindicar la pròpia tradició, acaba caient  en la quotidianieïtat i, àdhuc, en l’autarquia cultural. A Espanya hem patit un gran període d’autarquia cultural i d’opressió nacionalista contra les nacionalitats que hi ha dins de l’Estat.

Bohigas, Oriol. Combat d’incerteses. Dietari de records. Edicions 62, 1989 (pàgs.317 i 318)

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: