El tema

Tresserras diu a l’Ara d’avui que la fortalesa de CiU és fictícia perquè es basa en la por dels ciutadans, en la feblesa de l’oposició i en l’absència d’alternativa definida. A l’article del costat, Ramoneda se sorpren de la rapidesa i contundència amb que PSC i ERC han renunciat a la defensa dels set anys de tripartit, com si res no fos aprofitable. I tots dos, Tresserras i Ramoneda, diuen que el PSOE es menja el PSC amb patates i que el partit català no tindrà opció de vida si no es fa gran i s’emancipa. Unes quantes pàgines més enllà Garrigues Walker reconeix que el seu article de fa cosa d’un any a l’ABC, en el qual reclamava a Espanya major confiança en Catalunya, no ha tingut resposta ni resultat perceptible. I unes quantes pàgines més ençà, Francesc Cabana  diu que la única unitat de mercat que li interessa és l’europea, i refusa d’aquesta manera una de les raons que s’esgrimeixen en la consumació definitiva de la destrucció del sistema català de caixes d’estalvi, que queden i quedaran en mans espanyoles.

Podria haver triat altres referències de la premsa d’avui, però darrerament em costa fixar-me en temes que no siguin aquests. I és que probablement n’hi ha pocs d’altres, si exceptuem el Barça omnipresent. Però els diaris no són l’excepció. Ahir, un familiar que s’acosta als vuitanta anys em recriminava amablement (o això vull pensar jo) que no em va veure, fa pocs dies, en la concentració a favor del català al sistema educatiu, i deixava constància notarial que la majoria de manifestants eren d’edat provecta. Clatellada. I fou abans d’ahir que vaig trobar rèplica al ja cèlebre pastor de nom impossible, Fundador, en un amable paquistanès que, després de cobrar-me, em desitjava des de la caixa que passés un bon cap de setmana en un deficient però esforçat català i em recordava que el client anterior devia ser de Madrid perquè s’havia deixat oberta la porta de la botiga, en marxar. I uns dies més cap enllà vaig rebre a la feina la trucada d’un col·lega, diguem-ho així, d’un punt d’Espanya que ara no determinaré, que em demanava com havia fet certa cosa amb l’evident intenció de copiar-la, amb el contundent però trist argument que si nosaltres (els catalans, volia dir) ho havíem fet així, segur que estava bé. I encara, fa cosa de dues setmanes, em vaig oferir a traduir al català un contracte de prestació de serveis d’un proveidor meu que té seu a València perquè, l’home, honestament, em va dir que a la seva empresa el tema del català li portava fluixa i que ell, ja em perdonaràs, no tenia nivell suficient per fer la traducció. I més o menys pels mateixos dies em va trucar un bon amic d’Euskadi que treballa en un ajuntament de capital i em demanava alguna referència bibliogràfica per a un projecte en el que s’estava introduint, però al cap d’un moment em confessava que punyetera falta que li feia la referència, que només trucava per parlar una estona amb un català, perquè em deia que cada cop li costa més trobar converses amables i còmplices amb col·legues d’altres indrets de la península, i que la seva feina s’havia convertit en invivible des que tenia caps del PP.

I podria seguir. Però no cal, perquè ja veieu que és difícil avui mirar d’estar al dia de l’actualitat del país sense caure un i altre cop en el tema. El tema que potser no és l’únic, però que acaba sent imant per a la resta de temes.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: