La tertulia que ens faltava!

Noto darrerament una escalforeta sorprenent. M’arriben missatges càlids d’amics de fa temps que proposen recuperar el contacte. Ensopego casualment amb persones que immediatament suggereixen una trobada per xerrar i compartir aquella opinió teva tan encertada. Em truquen intempestivament i em demanen la referència de no sé quin article o d’algun llibre oblidat. M’assalten per terra, mar i aire, a cop de xarxa social, posant en evidència una connexió insospitada que necessàriament ens ha de convertir en col·legues. Et demanen, si us plau, el contacte amb el personatge aquell, tan interessant. T’interroguen amablement per saber com et van les coses i a poc que et despistes t’expliquen sencera la seva vida dels darrers tres anys. Somriures i bonhomia, ganes de proximitat, voluntat de xarxa, petons i abraçades, infinitat de coses a compartir, opinions per vendre i regalar, lligams que hauríem de voler indestructibles.

Temps d’incertesa, ves per on. Ningú no és capaç de predir cap on van les coses. A estones sembla que exagerem i de sobte ens adonem que fem curt. Van mal dades, ens retallen per tot arreu, els companys se’n van a l’atur i tothom factura la meitat. D’altres són estranyament optimistes i asseguren que les crisis són bones per fer neteja, per obrir la ment, per entomar nous reptes i per crèixer. Ens diuen que tot canvia però ningú no sap en quina direcció ni amb quin abast. I volem, necessitem, desitgem… saber.

Ens cal trobar-nos, parlar, compartir, expressar dubtes, discutir, idear, projectar, eixamplar, criticar, construir, riure…. Sentir-nos actius, al final, per tenir la sensació i, si pot ser, la certesa que malgrat tot no ens aturem i seguim endavant. I sobretot, sobretot, que no estem sols. Que som molts i amb ganes. I per això ens convé trobar-nos i parlar. Com a mínim.

Auspiciada per l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC) i acollida per l’Antic Teatre, aquest dimecres, 29 de febrer, a les 19,00 hores, tindrà lloc la primera tertulia de gent de la cultura, professionals de la gestió, creadors i públic de tota mena interessada en la vida cultural i artística del país. Aquest vol ser l’espai que ens cal per compartir i per esquivar les múltiples incerteses que ens envolten.

One Comment

Add yours →

  1. “Amic meu, tu has estat el darrer company de la meva vida. Si jo fos ric et deixaria un poder, o una nau. Però a tu solament puc fer-te hereu d’allò que realment he tingut jo (…) Et deixo els arbres i els seus àgils moradors; l’amor, les llàgrimes, l’al.legria, les estrelles. Et deixo els sons, els cants i els rumors. Y per sobre de tot et deixo la veu dels homes que és la música més harmoniosa de tot l’Univers.”

    DECAMERON, Passolini, P.P.

    Felicitats per la iniciativa!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: